Marie Curie es va quedar a les portes de l'Acadèmia de les Ciències de França fa poc més d'un segle. No va ser per manca de mèrits. Ja formava part de les acadèmies de Suècia, República Txeca i Polònia, de la Societat Filosòfica dels Estats Units i de l'Acadèmia Imperial de Sant Petersburg, a banda de ser membre honorària de moltes altres associacions científiques. A més de ser criticada per «atea i estrangera», per part de la premsa de l'època, el seu pecat era ser dona. Només uns anys abans, el 1903, també va estar a punt de quedar-se sense el Nobel de Física pel mateix motiu, rebut al costat del seu marit Pierre, i Henri Becquerel.

Madame Curie és un exemple de l'efecte Matilda o, dit d'una altra manera, d'aquell prejudici contrari a reconèixer les fites de les dones científiques i que atribueix el seu treball als seus col·legues masculins. La història és plena de casos: Trotula de Salern, una metgessa italiana del segle XII amb moltes obres atribuïdes al marit i fill; Rosalind Franklin, col·laboradora en el descobriment de l'estructura de l'ADN; Marthe Gautier, amb un paper destacat en la descoberta de l'anomalia cromosomàtica de la Síndrome de Down; o Frieda Robscheit-Robbins, que va veure com els seus companys rebien el Nobel de Medicina de 1934 per una investigació en què havia participat.

Per tot això, celebro la campanya impulsada per l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), #NoMoreMatildas. El seu objectiu és incrementar la presència de científiques en llibres escolars per estimular vocacions en les nenes i contrarestar els estereotips encara vigents -i gairebé perversos afegeixo- com la seva menor intel·ligència i capacitat per a les ciències comparada amb els nois. Crec que toca reflexionar-hi en la setmana que aquest dijous se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.