Benvolguts, fa 15 dies els anunciava (en el meu darrer article) que aniríem a votar el 30 de maig vinent, per l'ajornament de les eleccions autonòmiques, però, ai las! El TSJC va suspendre cautelarment el decret d'ajornament, i vatua l'olla les eleccions -si no hi ha cap més gir de darrera hora- seran el diumenge 14 de febrer.

Mirin, m'abstindré de qualificar el TSJC -perquè ves a saber- però, sí que trobo una bestiesa de l'alçada d'un campanar votar en un dels moments àlgids de la maleïda pandèmia. Un ajornament és el més intel·ligent i recomanable. Perquè les persones que han tingut la mala sort de ser escollides per formar meses electorals es veuran exposades a una situació de risc innecessari. Qui assumirà els efectes dels possibles contagis -si n'hi ha- perquè tot un dia tancat en un espai certament de risc, no es compensa de cap manera. I aquí enllaço amb el meu darrer article, i em torno a preguntar, per quan el vot electrònic? Per quin setciències no aprofitem d'una vegada la tecnologia existent al segle XXI?

I per reblar el clau, va i diuen que en ple confinament poblacional es podrà assistir als mítings dels partits polítics. Jo, que no veig els pares des de festes, que no m'he mogut de Figueres des de fa més d'un mes, que compleixo les normes amb el cost mental que suposen, i que estic fart d'estar tancat, ara no em penso perdre ni un míting, sobretot a davant de mar! (irònic mode on). Jo no sé pas, si ens estem tornant tots bojos, i el seny català ha fugit ja fa temps, però les decisions i anuncis dels darrers dies són dignes de qualsevol pel·lícula dels Germans Marx. I és que la realitat supera la ficció, i darrerament la cursa de despropòsits és de tal magnitud que crec que costarà anys i panys recuperar la confiança en la política, i en els governs. I això només augura mals temps, i retorns a situacions indesitjables.

Mirin, jo aniré a votar, i encoratjo a tothom a fer-ho. Tot i no està d'acord amb la gestió de la pandèmia, amb els confinaments poblacionals, amb les accions del Govern, i en la data escollida (una bestiesa més), el vot és un exercici que cal fer per escollir els que considerem millors per governar aquesta petita nació els pròxims quatre anys, i el que ens juguem és massa important, per deixar-ho en mans d'uns pocs. Malgrat tot anem a votar, quan diguin, i exercim el nostre dret. Això sí, complint totes les mesures de seguretat disponibles i evitant posar en risc els conciutadans asseguts a les meses electorals.

Votarem, però ja no m'atreveixo a dir quant.