La presència del nen, Joan Figueras, a la vida dels Dalí a partir del 1948 ha conduït José Ángel Montañés a descriure amb minuciositat l'entorn i la vida quotidiana del pintor i la seva musa a Portlligat en aquests anys cinquanta, seixanta en el llibre El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial). El petit Joan és el fill de Jaume Figueras, paleta de pedra seca i pintor de parets, que més tard es va dedicar a pintar sobre tela i va esdevenir un dels col·laboradors de Dalí. La seva família tenia cura tant de la casa del notari Dalí en el Llaner, com a la del pintor, on feia tasques de manteniment. Aquesta proximitat afavoria les visites constants del petit Joan a Portlligat, on es quedava a menjar i fins i tot a dormir, quan estava cansat de jugar.

L'autor ens ofereix amb minuciositat el procés de treball de Dalí en algunes de les obres on Figueras fou model i testimoni, com la Madonna de Portlligat, del 1949, i la segona versió del 1950. Aquests són uns anys claus per al pintor, representen el trencament amb el lligam de la seva família de sang; el 1949, arran de la publicació del Salvador vist per la seva germana, de l'Anna Maria Dalí, marca un abans i un després en la relació entre germans i un any més tard, el 1950, la mort del seu pare desencadena una lluita per l'herència que ja no tindrà retorn.

Gala, paral·lelament, manté escassa correspondència amb la seva filla Cécile, i no es mostra excessivament efusiva després del naixement de la seva primera neta el 1947 i no acudeix a l'enterrament de qui havia estat el seu marit i pare de la seva filla, el poeta Paul Eluard, el 1952. El llibre de Montañés posa a la llum els lligams d'afecte entre el matrimoni Dalí Gala i el nen Joan Figueras, que van emergir de manera espontània. Molt possiblement el somriure angelical d'aquell infant suplia unes mancances en un moment complex familiar del pintor i la seva musa.

Montañés aporta les cartes inèdites de Dalí i Gala a Joan Figueras, que evidencien aquesta relació de simpatia a més de les fotografies que ens descriu detalladament. Un fet revelador que exposa Montañés és que de les tres-centes fotografies escollides per Gala per decorar el vestidor de Portlligat, a onze hi apareix Joan Figueras, quan té entre 6 i 13 anys, entre el 1949 i el 1955, els anys més intensos de la relació. Dalí tenia interès que Joan Figueras els acompanyés en algun dels seus viatges als Estats Units, però la família s'hi va oposar. També s'apunta l'intent d'adopció per part dels Dalí de Joan Figueras, i la voluntat per part de Dalí que Figueras dirigís el Teatre-Museu Dalí, segons fonts orals, molt possiblement en un dels molts moments efusius del pintor sense més conseqüències.

Joan Figueras mai es va voler lucrar de la relació amb els Dalí i va seguir mantenint l'amistat amb la parella, no sense alguna topada i fins que fou possible.

El llibre, amb gran luxe de detalls, ens ajuda a entendre la mena de paradís que era Portlligat en els anys cinquanta i seixanta, custodiat per l'entorn de persones de Cadaqués que treballaven a les ordres de Dalí i Gala i que van esdevenir una família sui generis que els cuidaven. Artur Caminada, que feia tots els papers de l'auca a can Dalí; Rosita Romans, la primera cuinera fins a principis dels seixanta; Catalina Vehí, persona del servei de la casa entre els anys cinquanta i seixanta, i Paquita Buetas, la cuinera entre 1964 i 1982, que ens ofereix unes declaracions reveladores en el volum. I sorprèn, per què no dir-ho, aquesta Gala amb biquini i collaret de perles acompanyada per «el petit, el nen», tal com l'anomenava amb tendresa, o bé quan s'arremangava per treure-li els polls dels cabells.

Queda encara un camí llarg per copsar Gala amb tota la seva complexitat i generositat.

Ens trobem davant d'un llibre que obre finestres, camins a seguir per conèixer més extensament el pintor i la seva obra. Un dels aspectes que apunta són els ajudants, els pintors, aparelladors o artesans, que ajuden Dalí a assolir les fites tècniques que s'havia marcat, com el contractista Emili Puignau, o el decorador Isidor Bea, entre altres.

El niño secreto de los Dalí ens aporta un Dalí i una Gala en la seva intimitat a la casa del cap de Creus amb tots els seus espais i ens aproxima a un pintor batallant per assolir unes fites estètiques i conceptuals, ajudat per aquells que amb Gala havien escollit per formar part del seu entorn més íntim, entre ells el petit Joan Figueras que va il·luminar els seus dies amb una simpatia innata i una gran intel·ligència.