Quan es va signar l'anomenat "Pacte de Canyelles" per conformar el tripartit que actualment governa Roses, es van manifestar moltes bones intencions i compromisos. De forma inèdita, dos partits rivals s'unien per dirigir la ciutat. Especialment, des d'ERC van mostrar-se convençuts amb gran interès i voluntat en la transformació social tot assumint les regidories d'àmbit social.

Temps més tard, malauradament sembla que totes aquelles idees no s'ha materialitzat. Roses, segueix en l'àmbit social gestionada de forma poc innovadora, descoordinada i fins i tot desconnectada de la resta de la comarca. La manca de perspectiva i poca visió de projecte educatiu i cultural de futur com a vila, genera entre els rosincs i rosinques un desànim generalitzat.

Les últimes setmanes hem conegut noves dades objectives que confirmen aquesta tendència. Segons el que publica l'Associació de Directores i gerents de Serveis Socials, Roses és un dels municipis amb més de vint mil habitants de tot l'Estat, que menys inverteix en acció social. La nostra vila apareix amb un punt vermell al mapa d'un dels rànquings menys envejats pels consistoris del país, amb una inversió de 42,27 euros per habitant l'any 2019, segons aquest informe. Tot i que els anys següent és cert que s'ha anat ampliant el pressupost, no és ni de molt lluny suficient. Per exemple, encara és molt deficient la inversió en habitatge social estable, més enllà de l'atenció urgent.

La pandèmia suposa un autèntic desafiament en un context realment difícil. Si bé és cert que governar ara mateix és extremadament complex i amb multitud de reptes que requereixen d'urgència constant, també és una oportunitat per enfortir i repensar moltes coses. És preocupant que no s'hagi obert cap debat públic sobre el model de vila que ens imaginem i volem per l'era postcovid. Estem enganyats si pensem que tot tornarà a ser igual. El model turístic, l'enfocament cultural i social, les formes de treballar i relacionar-nos, la digitalització i el pes de la tecnologia, la precarietat, la pobresa cronificada... tot això és a la cantonada. És el moment de qüestionar-ho tot i dibuixar de forma comunitària la Roses que volem. Nou any, nous propòsits!