Les paraules tenen una gran importància en política. Diria que, fins i tot, més que els fets. Però poques expressions es repeteixen més vegades, i des de bàndols tan diferents, com aquelles que consideren una jornada electoral com la «festa de la democràcia». Cada dia que passa tinc més coll avall que el 14 de febrer tornarem a votar, si no hi ha un gir de guió digne d’un block - buster. Amb tot, dubto que el segon diumenge de febrer vinent es pugui considerar una festa, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit mantenir provisionalment la convocatòria ajornada pel Govern.

Si el meu entorn tingués valor demoscòpic, hauria donat per bo l’ajornament electoral fins al 30 de maig o en una altra data alternativa. Cap dels meus interlocutors apostava per mantenir el 14F fins i tot després de l’entrada en escena del TSJC. Però ens equivocàvem. Sembla que la Justícia també és competent a l’hora de valorar la provisionalitat dels governs i la seva incapacitat de desenvolupar polítiques públiques. Si és així, o arriben tard o la decisió va per bàn dols. O potser, ves a saber, el dia que ex plicaven el poder judicial a l’escola no vaig estar al cas.

El tribunal té fins al 8 de febrer per resoldre els recursos plantejats. És a dir, enmig de la campanya que arrenca aquest dijous a mitjanit. Comparteixo la preocupació dels experts sanitaris que avisen de la manca d’idoneïtat de la data a la vista de la previsible evolució de la pandèmia. És més, si finalment es decidís tornar a ajornar les eleccions, es calcula que seria impossible recuperar els vint-i-cinc milions d’euros que ja s’hi haurien invertit. Una quantitat gens menyspreable en el moment actual.

No sé si veure els membres de les meses electorals vestits com a bussos servirà per millorar la salut democràtica del país. Però si hem d’acabar votant un 14F, espero que els partits sàpiguen tornar a enamorar-nos amb una altra manera de fer política.