Aviat farà un any de la declaració de la pandèmia per part de l'OMS. A aquestes altures crec que ja s'ha dit quasi tot del que està comportant aquesta nova realitat que a cavall de la pandèmia està condicionant les nostres vides, modificant costums, disminuint qualitat de vida, destruint sectors econòmics, etc., però encara se'ns vol fer creure que la crisi en què estem immersos és únicament sanitària, un problema mèdic, un repte farmacèutic i una «feinada» per als epidemiòlegs. No ens enganyem. Que no ens enganyin les fake-news
Si a hores d'ara encara estem amb la pantalla vírica, cosa lògica quan fa quasi un any les 24 h del dia, 7 dies a la setmana, que estem amb la matraca que ens regalen tots els mitjans de comunicació, és evident que no ens en sortirem com a societat. Primera reflexió: sentit comú! Estem davant un enorme problema social, polític i econòmic de proporcions gegantines, que no deixa de créixer com més s'amaguen les autoritats amb el problema sanitari (que hi és, evidentment). Un exemple: el possible ajornament de les eleccions catalanes, no és més que una fugida endavant, per evitar prendre decisions urgents de caràcter social, ambiental, sanitari, polític i econòmic. Segona: estem deixant i acceptant acríticament per les ocasions extremes les relacions humanes presencials, com si fossin una anècdota, quelcom prescindible, un caprici, un perill, un obstacle (pel negoci digital), etc. Sense relacions humanes, per més dispositius digitals que tinguem, estem condemnats a un tsunami de conflictes psicosocials i psicopatològics de conseqüències imprevisibles i, atenció, d'efectes corrosius sobre la democràcia. La creixent reacció social és la punta de l'iceberg, del buit polític que està provocant el pensament únic i la narrativa oficial sobre la pandèmia. Com en el seu dia amb la globalització, on tots els països occidentals la van imposar i només ha beneficiat a la Xina (grans rialles xineses). Tercera: si tan evident és que les persones amb un sistema immunitari fort no contrauen el virus, com és que governs, institucions, universitats i mitjans, no fan una campanya permanent de prevenció les 24 h del dia, per tal de donar instruccions a la població en hàbits i menjar saludable i nutritiu, vitamines D i E, activitat física a l'aire lliure, banys de sol, relacions afectives, socialització, jugar, ballar, riure, caminar, córrer, nedar, respirar, meditar, xerrar, etc., en lloc de donar informació mòrbida i immunodepressora les 24 h del dia?
