Avui voldria parlar de la festa i de la capella de sant Antoni dels Cortals, però primer us detallo el que he pogut trobar sobre aquesta esglesiola. La primera notícia que tenim és de l'any 1557 i ens diu que el cortaler Ciprià Avinyó, deixà escrit en el seu testament que els seus hereus construïssin una capella dedicada a Sant Antoni. Amb el pas dels anys aquesta edificació s'anà degradant fins que a mitjans del segle XVII, els descendents de la família Avinyó, en feren restaurar la seva estructura.

Al darrer terç del segle XIX una altra intervenció, per part del figuerenc Joan Comalat, serví per assentar els murs, l'interior de l'ermita i fins hi tot l'elaboració d'un retaule, avui ja desaparegut, amb imatges de la verge de la Concepció, sant Antoni, sant Isidre i sant Joan. L'accés a aquesta capella d'una sola nau, es fa per una interessant porta dovellada on hi ha esculpit un escut amb una parra a l'interior que fa referència a la família Avinyó.

L'altra part que volia contar, és la festiva. Aquest passat diumenge tingué lloc la commemoració de la festa dels Cortals de sant Antoni, tot i que fou deslluïda degut als temps que estem vivint, no es deixà de celebrar. Això sí, no hi hagué ni dinar, ni sardanes, sí però la celebració de l'ofici dedicat al sant.

La tradició deia que cada any havien de ser dos masos qui s'encarreguessin d'organitzar la festa. Entre altres qüestions havien de llogar l'orquestra i vendre les entrades pel ball. Aquest festeig es portava a terme a la sala dels Aires Nous i s'acostumava a celebrar un dinar al mas amb la família i els amics. Dins la capella, els cortalers pregaven al sant perquè els guardés a ells i al seu bestiar.

El passat diumenge, per motiu d'espai i per tant, de distància entre persones, la capella no va acollir la missa, fou la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Estic convençut que més d'un també va resar pel bestiar, però sobretot n'estic convençut que ho va fer pensant amb la seva salut.