Diuen que una imatge val per mil paraules, però si ens llegim els gènesis de totes les grans religions del món, veiem que el principi de tot va ser la vibració, el so, la paraula, el verb. Això va provocar la idea, i la idea va imaginar... i aquesta imaginació va acabar realitzant-se en galàxies, estrelles, planetes, éssers vius... Potser per això hi ha qui també diu que una paraula pot suggerir mil imatges.

La imaginació és una capacitat de la ment per a crear, per a inventar coses noves. Si a la imaginació hi afegim l'acció creadora, podem aconseguir canvis importants al nostre entorn. Potser per això durant la revolta estudiantil del maig'68 de París es cridava: «La imaginació al poder!». Però poca imaginació tenen els poders d'avui per a fer coses valentes i noves. La imaginació es dinàmica tant en el temps com en l'espai. En canvi la imatge és estàtica, fins i tot la que es belluga, ja que no té capacitat d'anar més enllà de les seves limitacions. Perquè una imatge no és res més que una representació d'alguna cosa que ens arriba a través d'un mirall o d'alguna art plàstica o visual. Avui estem saturats d'imatges. Per una banda, tenim les sempre meravelloses de l'entorn natural en el qual vivim, però s'hi afegeixen aquelles que ens arriben a través de la tele, l'ordinador, el mòbil... amb colors vius que ens atrauen terriblement. També és veritat que sovint acabem mirant-les sense preocupar-nos massa d'entendre'n el missatge.

I les paraules? Les paraules estan perdent lloc en la nostra vida. Sobretot les paraules nobles i amb sentit creatiu, en canvi cada vegada hi ha més paraules buides o paraules-soroll que no diuen res de res. Per altra banda, acostumem a escriure paraules en els nostres suports informàtics i sovint aquests suports acaben anticipant-se tot escrivint la paraula quan només hi hem posat un parell de lletres... i, si no ens hi fixem bé, podem acabar dient el que no volíem, però, sobretot, en perdem el control. A més, per anar més ràpid a l'hora d'enviar missatges, comencem a abreviar-ne moltes, que sabem interpretar, però que perden la seva força. I amb les paraules parlades ens està passant el mateix, ja que tendim a l'estalvi...

És veritat que el llenguatge és viu i s'adapta als temps i a les circumstàncies, però no hem de perdre el sentit del seu valor i de la seva importància.