En la primera meitat del segle passat i potser fins als anys setanta, els figuerencs i empordanesos estaven orgullosos de la seva ciutat i comarca. Figueres competia amb les grans ciutats de Catalunya. Era pròspera, dinàmica, moderna, oberta al món. Girona es veia apagada, estàtica, més conservadora, que venia a comprar i visitar Figueres.

Quantes coses no hauran passat, quantes oportunitats perdudes (universitats, Museu del Cinema, escola de belles arts...) perquè avui, uns quants anys després, la situació hagi canviat tant i Figueres sigui una més de les capitals de comarca de Catalunya i estigui molt lluny de l'esplendor i força de Girona.

Aquest article, però, no vol pas tractar sobre les febleses i errades passades, sinó que vol parlar en positiu dels punts forts d'abans i d'ara.

Els punts forts de Figueres eren la capitalitat de la comarca, la seva proximitat amb França i el mar, ser un nus de comunicacions, la seva gent (artistes, inventors, escriptors, polítics), el seu comerç. Què ha passat amb aquests punts forts? En general es mantenen vius, però potser caldria aprofitar-los millor.

La comarca s'ha desenvolupat molt, creixent sobretot els municipis costaners gràcies al turisme. L'Empordà té un gran nombre de béns culturals de primer ordre, bé siguin artístics, ecològics, paisatgístics i gastronòmics. L'intercanvi, ja no d'idees, però sí de viatgers amb França, segueix ben viu, ja que molts d'aquests francesos han comprat un habitatge, o segona residència, aquí. Com a nus de comunicacions, la ciutat i la comarca han millorat molt amb l'autopista i, darrerament, amb l'estació de l'AVE, que posa Figueres en el mapa d'Espanya i França.

L'existència del Museu Dalí, comptant Portlligat i Púbol, compensa amb escreix la mancança de personatges rellevants. Cal destacar que molts visitants, pandèmia a part, són joves, la qual cosa palesa l'èxit intergeneracional del pintor i del seu art. I, finalment, el comerç afronta reptes importants amb la competència d'internet i la pròpia de centres i nuclis comercials com són la Jonquera o Empuriabrava.

Què podríem fer per millorar la nostra situació socioeconòmica i de passada aixecar la nostra autoestima, que, em sembla, viu hores baixes? Penso en algunes actuacions que ajudin el sector terciari i el comerç, tot aprofitant els nostres punts forts i que implicarien donar més visibilitat al nostre patrimoni cultural, entesa la cultura en sentit ampli, i que no s'allunyen del turisme però amb un altre enfocament.

La promoció de les belleses culturals de l'Alt Empordà i la Costa Brava amb paquets turístics d'uns dies de durada que, amb base a Figueres, visitin el món dalinià a més dels nostres béns culturals més preuats (cap de Creus, Cadaqués, la badia de Roses, l'art romànic, el conjunt monumental de Castelló, els Aiguamolls, els cellers i el castell de Peralada, les ruïnes d'Empúries, el castell de Sant Ferran, etc). Aquest em semblaria un bon camí per fer valdre la nostra comarca.

El turisme de bicicleta, aprofitant la planura de la comarca, condicionant circuits per camins sense cotxes que recorrin alguns dels indrets més pintorescos. El gastroturisme basat en els nostres millors restaurants, cellers, tast de vins i altres productes de la terra i del mar.

La recerca historiogràfica de Figueres per a millorar el nostre coneixement de la Figueres romànica, medieval, gòtica amb l'objectiu de descobrir nous trossos del passat, documentar-los, restaurar-los i fer-los visitables per al públic.

La creació d'un centre d'estudis sobre Dalí que connecti Figueres amb els centres d'art d'arreu del món.

La potenciació de l'Acústica i la Mostra del Vi i la creació d'una gran fira o congrés sobre el turisme.

Aquestes són algunes idees, segur que millorables, que no pretenen donar lliçons a ningú, i que volen, en tot cas, continuar el debat sobre el nostre futur.