Dia de Reis, cinc de la tarda, vigília del confinament municipal. Estany de Palau, Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Els marges de la carretera estan envaïts de cotxes. Una concentració inusual de persones ha vingut a observar l'espectacle natural: les coreografies dels estornells abans d'anar a joc. Els mitjans de comunicació han difós aquestes acrobàcies i les xarxes socials han aplegat la gentada. Les màquines fotogràfiques disparen sense aturador.

Els estornells són protagonistes. Han estat qualificats d'escultors celestials per l'artista Lluís Roura, s'han immortalitzat en les fotos sublims del biòleg Eduard Marquès i fins i tot són reconeguts pel president de la DOP Oli de l'Empordà, Simó Casanovas, que afirma: «Els estornells ens han ensenyat a fer bon oli» perquè fa temps les olives es recollien després dels tramuntanals, que les feien caure a terra. Ara, per evitar que els estornells se les mengin, es cullen abans, de l'arbre, i es porten ràpidament al trull per a la mòlta, amb el resultat d'un oli més afruitat que agrada més al consumidor. Casanovas ha declarat a l'Empordà: «Quan arriben els estornells, ja tenim el 95% de les olives collides».

Ara bé, als nuclis urbans, els estornells continuen sent un maldecap. A Figueres, el gran dormidor d'estornells d'Europa, queden lluny els mètodes per desplaçar-los amb petards i la matança d'infaust record al Parc-Bosc. Ara, s'empren pistoles làser i altaveus, que emeten sons de rapinyaires, per tal de foragitar-los cap a llocs on no provoquin molèsties, com l'antic estany de Castelló, que ha esdevingut punt de turisme ornitològic.