Entre el temps fred a casa nostra, que va enfredorint-se més cada dia que passa, fent-nos especular si a Figueres i comarca acabarà nevant o no; les noves restriccions per aturar la difusió de la pandèmia, i les darreres notícies que ens arriben dels Estats Units, on els partidaris del President Trump han intentat cometre un cop d'estat -els defensors o emuladors d'aquest energumen trobaran fórmules més ensucrades d'anomenar-ho-, el cert és que aquest inici de 2021, ara per ara, no ens està donant gaires bones notícies.

La fred l'hem de passar, és hivern i ens ha vingut a visitar la Filomena; està dins la normalitat de l'època i les circumstàncies. Altra cosa són les noves restriccions, de les quals ens van avisant des de fa setmanes i que, resignadament, la majoria de nosaltres complirem com puguem amb els greus perjudicis econòmics i socials que això suposa.

Començar un article pendent de les notícies que venen a sis mil cinc-cents quilòmetres de distància pot semblar més curiositat que altra cosa, però, per ser sincer, em preocupa enormement perquè, entre altres coses -i s'hi referia aquests dies un periodista- el president dels Estats Units té els codis nuclears, i l'actitud de l'actual inquilí de la Casa Blanca fins al dia 20 no em dona cap seguretat, absolutament cap.

Això ho provoca la globalització. Aquest concepte ens ha estat molt útil perquè hem aconseguit empetitir el planeta, però també hem creat la nostra dependència respecte d'altres territoris molt llunyans.

L'amenaça nuclear n'és un exemple, però també n'és que el canvi climàtic, negat per Trump, que és un repte global perquè les emissions de CO2 que es fan als USA repercuteixen a altres països, normalment del tercer món.

Sospito, i només és un pressentiment, que el temps millorarà, la pandèmia remetrà, esperem que més d'hora que tard, però el trumpisme continuarà, amb altres formes potser, però continuarà, perquè qui sap si sempre ha estat entre nosaltres.