12 de gener de 2021
12.01.2021
L'Empordà

Inferno, paradiso

"L'infern terrenal, psicològic, del poema èpic de Dante és tangible"

11.01.2021 | 19:12
José Luis Bartolomé, professor i escriptor

Diuen que estem disputant una tercera guerra mundial, aquesta de caire bacteriològic. Albert Einstein va predir que no sabia com acabaria un tercer combat com els anteriors, però estava convençut que el següent es resoldria amb baralles a cops de pedra. Gairebé totes les conteses bèl·liques de conquesta i domini de territoris al llarg del temps han tingut un rerefons demogràfic, de superpoblació, per una necessitat d'eixamplar l'espai vital dels pobles. Aquesta justificació pel Lebensraum de l'imperi alemany i del Tercer Reich, que l'imperi japonès anomenava Hakk iu (dret d'unificar els vuit racons del món), ja havia tingut renovats prolegòmens amb els celtes, gots i vikings, per citar només alguns episodis del gran llibre de la història.

Qui són els enemics en aquest conflicte? Uns patògens animals que volen residència de vacances en els cossos dels seus cosins humans, que han trencat la cadena biològica de profilaxi amb els seus abusos mediambientals. El coronavirus ha delmat la població del planeta amb xifres sortosament minses fins ara: un milió de víctimes que cal sumar a les defuncions per altres causes. No oblidem que aviat ens acostarem als 8.000 milions de terrícoles. Els negacionistes afirmen que la pandèmia és un disseny de laboratoris xinesos i nord-americans en el seu pols per l'hegemonia del planeta, i podrien afegir que el nombre d'impactes letals està monitoritzat: no seria bon negoci perdre massa tribus de consumidors en el futur immediat!

A qui hagi llegit el best-seller de Dan Brown Inferno (basat en la simbologia críptica de la Divina Comèdia de Dante Alighieri) li sonarà familiar la plaga de Zobrist, un genetista creador d'un virus capaç de modificar el nostre ADN i causar uns nivells d'esterilització humana que reduiria la població del món en una tercera part. Per descomptat que sempre hi poden haver alternatives menys lesives per a un dels dos bàndols o per a un fanàtic fictici o singularment real. En el seu assaig satíric Una modesta proposición (A Modest Proposal, 1729), Jonathan Swift detallava un pla per acabar amb l'excés de nadons i joves a Irlanda que no podien ser criats per la pobresa extrema dels seus pares, la qual cosa fomentava el nombre d'avortaments i d'infanticidis: que aquestes criatures fossin venudes com a menjar exquisida de les famílies benestants. «Quin fàstic!», pensareu. Llegiu aquesta obra de catorze planes. No us deixarà aquest regust –si més no, és més intel·ligent– si la compareu amb els discursos perbocadors del ciutadà Donald Trump.

La pandèmia i els seus impactes sanitaris, econòmics i emocionals (per a aquests darrers, tindrem vacunes també?) ens demostra que l'infern terrenal, psicològic, del poema èpic de Dante és tangible –aquí i ara– a causa dels nostres pecats contra la natura. Però el Paradiso eteri, immaterial, del poeta florentí també el podem palpar aquí a la terra. Els evangelistes Sant Mateu (7:7) i Sant Lluc (11:9) ens recorden les paraules de Jesús que donen forces al professor de simbologia Robert Langdon per salvar el món del virus Zobrist: «Cerqueu, i trobareu». Aquest any 2021, despullat de la pompa i grans expectatives d'altres anys, pot ser un bon moment per reflexionar sobre aquest missatge, que molts entenem però que ens resistim a dur a la pràctica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook