Veient el que veiem, aquí i arreu, sentim necessitat que el mon canviï, o que -al menys- canviï alguna cosa, o moltes. Veiem la crispació, la por, la precarietat, les incerteses... davant un mon que diuen que ha de ser nou i del que en tenim dubtes. Potser ho voldríem tot segur, quiet i assegurat, però el mon, l'univers i nosaltres mateixos estem en continu moviment i canvi. Res no s'atura. Si així fos seria la fi. I en aquest continu moviment necessàriament hi ha canvis. Canvis naturals dels que sovint ni ens adonem, i canvis sobtats que ens poden agafar amb el pas girat i amb perill de caure.
I ara, precisament, ens trobem en un d'aquests moments on el canvi no es gradual... encara que potser sí que ho està sent i no volem reconèixer-ho. Potser tot el que està passant arreu no es altra cosa que el fruit normal d'haver-nos abandonat a la inèrcia, de donar les coses per fetes, de no assumir les responsabilitats que pertoquen i de practicar una manera de fer sense escrúpols, de pensar només en primera persona, de buscar els guanys individuals sense pensar en el benestar col·lectiu, incloent a la idea col·lectiu tot el medi ambient que ens acull i alimenta.
I el resultat és el que tenim. Ho veiem en la no acceptació de l'altre tant a nivell polític com social: si no es pensa igual, es parla igual, es vesteix igual, etc., ja no s'és digne del respecte que jo exigeixo pel meu pensament, la meva llengua, la meva manera de fer... Els que han de canviar son els altres!
Ho veiem també en el deteriorament del medi natural que hem espoliat sense escrúpols pensant només en la nostra comoditat i creient que tot està al nostre servei sense pensar en tronar res a canvi... i ara ho estem pagant.
Hi ha un dibuix de la Mafalda, que ja corria quan vam encetar el 2018, que diu: el que ha de ser diferent no es l'any... és vostè!! És una idea recurrent que han dit i pregonat infinitat de pensadors il·lustres i populars: la transformació del mon comença per un mateix. I és així. Sobre un mateix és on tenim incidència, és on tenim autoritat, és on podem actuar. Tolstoi va afirmar: "Tot el món vol canviar el món, però ningú vol canviar-se a sí mateix". I és una veritat com un temple que si aconseguim això que se'n diu "canviar-se a sí mateix" el nostre entorn canvia automàticament. Per reflex, per mimetisme, per conseqüència... I hem de posar-nos-hi... Charles Dickens va dir: "L'home mai sap del què és capaç fins que ho intenta."
