Des del 1968, cada primer de gener, per voluntat del papa Pau VI, se celebra, a l'Església catòlica, la Jornada de Pregària per la Pau. Cada any el Successor de Pere escriu una reflexió per la diada. Aquest any ha parlat de la pau i la cura que ens cal tenir en temps de pandèmia, a tots nosaltres i a la «casa comuna», que és el planeta.

Després de fonamentar la seva reflexió en textos bíblics i amb cites dels darrers papes, fa una proposta que val la pena de ressaltar: que amb els diners que cada any s'inverteixen en producció i exportació d'armes i amb el pressupost militar es faci un fons mundial per lluitar contra la fam en el món i la problemàtica ecològica.

El pare Ignasi Ricard, fa uns dies, em va enviar un vídeo de Hope! que va pel mateix camí. Fer-nos descobrir que no ens calen exèrcits per defensar-nos dels potencials atacs d'un altre exèrcit, sinó una lluita comuna contra els desastres naturals, la fam, la violència i la guerra, i les armes que van a mans de terroristes... I proposa que el pressupost de Defensa vagi a lluitar contra la crisi climàtica i la fam. I explica que el cost de la violència en l'àmbit mundial està valorat com el 10% del PIB mundial. I que si destinem el 5% del cost de la guerra a aquestes causes podríem complir tots els objectius de la Cimera del Clima de París per al 2030, inclosa la problemàtica de la fam.

I proposa unes passes: 1a: aturar la carrera armamentística. 2a: liquidar el tràfic d'armes per desactivar les amenaces terroristes. 3a: que una part del pressupost militar vagi al servei dels Acords de París.

El primer diumenge d'aquest 2021, el diari Ara, i en concret el seu director adjunt, Ignasi Aragay, escrivia un article sobre el líder global més radical del 2020, i fins al final de l'article no ens descobria que era el papa Francesc, que amb la seva encíclica Fratelli tutti (3/10/2020) va parlar amb gravetat sobre temes (capitalisme, violència, migració, conflictes polítics, nacionalisme) que, diu, «ens anirien bé uns quants polítics, i molts ciutadans, amb aquesta claredat discursiva», s'apliquessin la lliçó. Una lliçó que «qüestiona tres consensos transversals del nostre temps: la preeminència del discurs economicista, la resignació a no resoldre el drama dels refugiats i migrants i, relacionat amb els dos anteriors, el nacionalisme excloent del ´primer els de casa'».

Cito un fragment de Fratelli tutti, núm. 173: «Cal assegurar l'imperi incontestat del dret i l'infatigable recurs a la negociació, als bons oficis i a l'arbitratge, com proposa la Carta de les Nacions Unides, veritable norma jurídica fonamental. És necessari evitar que aquesta organització sigui deslegitimitada, perquè els seus problemes o deficiències poden ser afrontats i resolts conjuntament».

Aquesta setmana, precisament, he acabat de llegir Fites, de Dag Hammarsjöld (Suècia 1905 - Zàmbia, 1961. Viena Edicions, 2020). Va ser secretari general de l'ONU del 1953 al 1961, quan va morir en un accident (o atemptat) aeri en el viatge per intervenir en el conflicte del Congo belga.

És un dietari espiritual d'un home d'acció, que se'l va anomenar «servent de la Pau».

Els diferents conflictes en què va haver d'intervenir, en moments de la guerra freda (la crisi de Pequín, 1955; del canal de Suez, 1956; la invasió d'Hongria, 1956; la guerra civil del Congo, 1960), posen de manifest la seva manera d'entendre l'acció diplomàtica en la resolució de conflictes.

Fites, un diari personal que no s'havia escrit per ser publicat, és un itinerari espiritual de l'autor que comença el 1925 (amb 20 anys) i que acaba abruptament el 24 agost del 1961, tres setmanes abans de l'accident. Estem davant d'una autobiografia interior, un diari de les vivències de les quals vol deixar constància. És un document personal i històric alhora, que narra l'intent d'un diplomàtic d'unir en la seva vida la via activa i la via contemplativa, així com les tensions que comporta per un home amb responsabilitats públiques les seves profundes conviccions cristianes. Hi ha, en els sis-cents punt, una reflexió sobre molts temes de l'existència humana: fe, soledat, missió política, amor, mort, llibertat, amistat,...

Com a mostra, aquestes quatre cites: «No caminis mai mirant a terra, pendent d'on poses els peus. Només qui mira l'horitzó troba el camí». «Quan la casa és buida, els dimonis arriben sense que ningú els convidi a passar. A tots els altres hostes, en canvi, els has d'obrir la porta». «Si n'has tingut bona cura, el respecte que et puguis tenir a tu mateix et permetrà guanyar-te el respecte dels altres encara que no t'inspirin cap respecte». «Hi ha qui treballa per guanyar-se el pa. Qui ambiciona un càrrec. Qui gaudeix dels seus drets. Qui s'ha adormit sobre els llorers i viu despreocupat. I tu?".

Un dietari per ser llegit a poc a poc. Amb comptagotes. Ple de suc.