Quan un no hi veu pateix una diversitat funcional sensorial. Aquest problema de salut i social també pot rebre altres noms, però el que ens interessa avui és donar a conèixer alguns dels remeis de què disposem per pal·liar-la.

Quan algú té una mancança en l'esfera física, psíquica o sensorial és més vulnerable. És a dir aquesta mancança el situa en una situació de risc. La normalitat, entesa com allò que és més freqüent, té tendència a igualar-nos en molts aspectes i disminueix el risc de l'exclusió social.

No sentir-hi, no veure-hi, no poder bellugar-se o patir alguna de les discapacitats intel·lectuals o malalties mentals posen a les persones que les presenten en una situació de més dificultat de poder fer una vida anomenada normal, podent arribar a dificultar i/o limitar l'accés a l'ensenyament i a l'educació, a la salut i a la sanitat. En aquests casos es pot posar en risc el fet de gaudir dels drets humans.

Parlant de la pèrdua de visió, parcial o total, hem d'insistir en què pot provocar problemes greus d'inclusió social. Pot fer més difícil l'accés al transport públic, com també el de caminar per la via pública. I, per descomptat, dificulta la lectura. Aquest aspecte és del qual tractarem avui. Qui no llegeix no té accés a tota la informació, coneixement i comunicació. Malgrat els grans avenços tecnològics, la lectura encara té un pes molt important per a les activitats de la vida diària, com per exemple comprar.

Louis Braille va néixer a França el dia 4 de gener del 1809. De petit es va quedar cec. En aquella època, llegir era imprescindible per aprendre. I aprendre i estudiar eren elements bàsics de la inclusió social que permetia tenir un paper actiu en la societat. Doncs bé, Louis Braille feia servir un sistema de lectura digital dissenyat per Charles Barbier de la Serre, que va reinventar. El sistema braille, mundialment conegut i utilitzat, es basa en un sistema alfabètic en relleu -per ser tocat- on es representen lletres, signes de puntuació, números, grafia científica, símbols matemàtics i, per descomptat, la música. Evidentment, aquest sistema ha tingut un paper cabdal per incloure les persones cegues o que tenen una baixa visió a la societat. Les persones cegues i/o les que presenten una deficiència visual greu l'utilitzen per llegir llibres, publicacions i l'etiquetatge de molts producte d'ús quotidià diari. Però avui en dia aquest sistema es complementa amb molts recursos més.

Com hem dit, totes les mancances físiques, psíquiques i sensorials posen la persona que les pateixen en una situació de risc d'exclusió social, que pot arribar a ser molt important. El sistema braille ha permès a moltes persones amb problemes greus de visió tenir accés a la cultura, al lleure i a la vida normal en molts aspectes. De tota manera, cada element i/o instrument pensat, dissenyat i implementat per disminuir les desigualats en l'accés als diferents serveis i/o eines que permeten la integració a la vida social són importants i necessaris.

I és que el sistema braille és només un exemple de les eines disponibles que tenim per igualar les oportunitats de les persones que tenen una diversitat funcional sensorial que els aboquen a l'exclusió. Explicar-ho és necessari per valorar la seva necessitat i utilitat.