Quan s'acaben els cicles cal mirar enrere, com passa ara que s'acaba l'any gregorià, per fer repàs i creu i ratlla. No només en l'àmbit empresarial, també personalment, cal recopilar tot el que de bo i dolent ens ha passat i aprofitar per cercar millores i marcar objectius abastables, tot i que molts dels que formulem quan prenem els raïms, sovint no arriben ni al mes de febrer.

Però hom pot suposar que aquest cop serà especial, que el maleït any que ha mort aquest divendres s'endurà el pitjor de nosaltres, que ens han passat tantes coses dolentes, que la nostra condició d'"animals racionals" ens farà reaccionar per anar a millor.

Hem après de primera mà que és l'aïllament, la solitud i el patiment, ens ha ensenyat a valorar les amistats, la salut i la feina, ens n'hem adonat de la importància de l'escalfor dels avis, a recordar els que ens han deixat sense comiat i a respectar una natura que ens ha donat un bon clatellot.

I així les coses, farem esmena a la totalitat i ens proposarem canviar d'hàbits per aconseguir que els nostres infants tornin a ser ells mateixos, que les videotrucades s'utilitzin només quan la distància ho requereixi, per poder moure'ns lliurement, visitar la família, perquè l'esport, la cultura i les tradicions tornin a les nostres vides, viatjar o abraçar-nos.

Però, de tots és sabut que, dins la nostra condició d'"animals racionals", sempre han prevalgut més les animalades que la coherència, per la qual cosa, res no em fa pensar que ara serà diferent.

És per això que estic convençut que aquest 2021, ajudats per les vacunes i pocions, superarem mascaretes i barreres, però també que, lamentablement, no farem fora la majoria dels mals antics, aquells que arrosseguem de fa dècades.

Els polítics seguiran treballant manats per interessos, la contaminació no deixarà d'embrutar el paisatge, els immigrants seguiran morint als mars, el vandalisme i la cobdícia no s'esvairan, els animals seran maltractats i ens continuaran etiquetant segons les tendències sexuals o el color de la pell.

Un nou món és possible, la sostenibilitat i la humanitat haurien de ser les nostres prioritats de canvi. Però, l'experiència i les hemeroteques fan que la meva confiança en l'ésser humà estigui sota mínims.

I que, assumint la meva part de culpa, auguri un nou any similar al 2019, 2018 o 2017. Si us plau, ajudeu-me a equivocar-me.