29 de desembre de 2020
29.12.2020
L'Empordà
Tramuntanades

Sort o destí?

«Quan ens avorrim i no som conscients de les opcions que tenim al davant optem per la sort»

28.12.2020 | 19:10
Sort o destí?

L'avorriment humà engendra falta d'atenció, i amb falta d'atenció no es pot ser plenament conscient ni del que hi ha a l'entorn ni del que es belluga a dintre nostre. En aquestes circumstàncies, situats potser a la vora de la inconsciència, la sort pot suplantar el destí. Perquè s'entén per sort el camí de la vida que està determinat per la falta d'atenció a les opcions que se'ns presenten i que ens permeten escollir segons la nostra voluntat i els nostres objectius. O sigui, que quan ens avorrim i no som conscients de les opcions que tenim al davant optem per la sort, ens deixem anar en mans de l'atzar, i ens veiem obligats a acceptar les experiències d'altres i els seus dictats, i tot i que en un principi pot semblar molt còmode, acaba provocant insatisfacció i baixa consideració dels valors personals.

En canvi, es diu que el destí és un model obert i ple de possibilitats i probabilitats que són opcions de lliure elecció. Tots ens trobem davant del destí, però sovint ens hi girem d'esquena. En canvi, una bona actitud davant de les propostes que ens ofereix és estar alerta, valorant tan els pros i contres com les capacitats personals, i fer la tria adequada. Però, és que cadascú té un destí diferent? O hi ha un destí comú a tots els humans? Hi ha un refrany que diu que «tots els camins porten a Roma», del qual en traiem la idea que tots anem al mateix lloc però que cadascú pot optar pel camí que li es més adient. I quin es aquest lloc cap el qual ens encaminem junts però no barrejats? Doncs es diu que –ni més ni menys– és el d'aprendre i conèixer quines son les nostres facultats per tal de fer-les servir correctament pel bé comú.

Amb aquest coneixement, amb aquesta comprensió, la tria en els quefers quotidians serà sempre l'encertada perquè en cada opció hi haurà un nou aprenentatge que ens permetrà trobar-nos davant les portes d'un nou destí que, si estem prou desperts i no ens deixem portar per l'avorriment, ens deixarà avançar un pas més en la nostra evolució, però també en la del conjunt. Perquè recordem que no som éssers aïllats, que formem part d'un tot i que qualsevol acció personal té repercussions molt més enllà de l'exclusiu àmbit individual.

Ens trobem davant les portes d'un any que tots esperem que sigui millor que el que deixem enrere...

Sort o destí? Què escollim?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook