Amb un posat seriós, la veu trencada i visiblement consternat, el directiu executiu de l’Organització Mundial de la Salut compareixia ara fa pocs dies. Segurament conscient de les paraules que anava a pronunciar, amb la mirada perduda va dirigir-se a les càmeres demanant a tot el planeta no abraçar-se durant aquestes festes de Nadal. Una petició insòlita, curiosa i carregada de distopia. Dit així pot semblar una anècdota més d’aquest 2020, però si aprofundim en el missatge, és terrorífic.

Aquests dies s’ha fet viral, mai millor dit, una carta escrita per un jove consternat per això que estem vivint. Explicava els efectes que la guerra havia provocat en la generació de la seva àvia i el trauma que havia suposat patir gana i falta d’accés a menjar i ho comparava amb els cops de la pandèmia sobre la generació actual, on el trauma no és la gana, sinó el distanciament social. Assegurava que, d’aquí a uns anys, la generació a qui se li havia prohibit abraçar, en un futur ho farà cada dia com si fos l’última vegada. Tant de bo així sigui i siguem capaços d’assumir la nostra fragilitat.

Per tant, està a les nostres mans fer que tot el patiment no quedi en va. Tenim l’oportunitat de crear pobles més conscients, sensibles, empàtics i respectuosos. Un missatge que, per cert, va en sintonia amb el nou lema que ha llançat l’associació de comerciants de Roses per Nadal, on ens convida mirar al nostre voltant i consumir de forma responsable. La campanya, en format vídeo, ens recorda que no hem d’oblidar mai a qui tenim a prop. Hem d’aprofitar i gaudir de tota l’oferta comercial de proximitat que ens ofereix Roses. Comprant al poble hi guanyem tots i ara és més important que mai ser-hi i fer-ho possible.

Com diu una cançó dels Manel que he recuperat aquests dies d’incertesa i tardes grises: «Vaig passejar-la pel mercat del barri i em va semblar un escenari adequat per començar». Gent normal al costat de gent normal, que viu, riu, plora i es mira als ulls. Us desitjo el millor pel pròxim any nou