Tot i que aquesta és una malaltia poc freqüent en aquesta etapa de la vida, a ningú se li escapa la importància que té, tant per a qui la pateix com per a les persones del seu voltant. A l’Estat espanyol hi ha al voltant de 900 casos nous de càncer per any, en nens i nenes més joves de 15 anys. És a dir, cada any hi ha nou-cents nens que s’estrenen en una malaltia que espanta només en sentir el seu nom. De fet, tot i que d’entrada la mortalitat no és molt elevada, ja que es curen del 80 al 90%, no deixa que fa molt respecte i sol terroritzar sentir aquest diagnòstic en boca d’experts.

Dels càncers infantils els més freqüents són les leucèmies, els del sistema nerviós central, els limfomes i els de ronyó. El càncer és la primera causa de mort en els nens i les nenes en el grup d’edat que va dels 5 als 14 anys i la segona en els de 15 a 24 anys, ja que en aquest, la primera causa de mort són els accidents. Com sempre hem d’insistir en com n’és d’important fer el diagnòstic tan aviat com sigui possible i començar a fer el tractament en el moment oportú. Aquest, també val a dir-ho, sol ser ben tolerat per la mainada.

Parlant de fer el diagnòstic precoç, els pares han de consultar el pediatre i/o el metge de família si apareixen signes i/o símptomes com els que anomenarem ara. Tenir la pell pàl·lida, l’aparició de petèquies (petits punts vermells hemorràgics) a la pell, hematomes sense que hi hagi hagut una contusió o un traumatisme o l’aparició d’un mal d’ossos generalitzat ens poden avisar de la seva aparició. També s’ha de tenir en compte si apareixen inflamacions localitzades, sense febre ni dolor. La pèrdua de pes sense causa aparent i la febre sense un focus clar que ho justifiqui, la tos persistent i/o l’ofec, també ens han de fer consultar l’equip sanitari. També són signes d’alarma la sudoració excessiva nocturna així com alguns problemes als ulls com ara inflamacions, pèrdua de visió i estrabisme -mirada asimètrica. També ho són la inflamació abdominal, el mal de cap persistent i l’aparició de vòmits associats a la cefalea.

Actualment, tant els mitjans diagnòstics com la diversitat dels tractaments han fet variar molt el pronòstic, que, com hem dit, és força bo. Un element que no es pot menystenir i s’ha de fomentar és l’actitud positiva, no només de l’infant sinó de totes les persones del seu entorn més proper durant tot el procés de la malaltia. Mantenir una vida normal per a la seva edat, tant com es pugui, ajuda molt físicament i emocionalment.

El càncer infantil és una malaltia important, no només en la vida del nen, sinó també en la de les persones del seu entorn.

De la normalització del procés de la malaltia i de viure-la amb la certesa que s’està fent tot allò que és més correcte, se’n deriva una actitud positiva, que, tal com hem dit abans, té un impacte que fomenta el benestar del nen malalt i l’ajuda en el procés del guariment. Passa el mateix que en totes les altres malalties.

Podríem continuar parlant-ne més, però potser no podríem afegir gairebé res més. Per tant i per concloure, hem de dir que cal fer una diagnosi tan ràpida com sigui possible, instaurar el tractament oportú, en el moment idoni i garantir un suport emocional que doni benestar, confiança i alegria a l’infant malalt.