Dimarts que ve sentirem de nou la cantarella que dona el tret de sortida a les festes de Nadal. Sembla que els nens de San Ildefonso seguiran la normalitat i aniran traient números i premis dels dos enormes bombos, complint amb un ritual que acapara l’atenció de tothom, any rere any.

Un sorteig que omple de paperetes les nostres vides, tot i ser una mica enganyós perquè, encara que el gordo es fixi en aquella participació que hem comprat en el col·legi del nen, a la botiga o hem compartit a la feina, difícilment ens canviarà la vida.

Així les coses, un cop fem recompte i comprovem els números guanyadors, ens adonem que, tot i tenir bona sort, sovint els imports a rebre no superen la despesa invertida.

D’aquí la típica frase de l’endemà: «El més important és la salut», que no és més que una expressió molt gràfica que ve a dir que ens hem de conformar amb el que tenim, perquè sempre podria ser pitjor.

Un pensament molt utilitzat durant aquest any que, per fi, s’acaba.

Encara no sabem com seran aquestes festes, si podrem gaudir dels cunyats a la nit de Nadal, si els Reis d’Orient s’exhibiran en streaming o si després dels raïms només ens podrem fer teleabraçades.

Però, el que sembla clar és que, per primer cop en més de 200 anys de la loteria nacional, la majoria de nosaltres tindrem un anhel diferent del que teníem en els sortejos anteriors i en el fons desitjarem que, aquest any, ens toqui la salut, abans que un premi en metàl·lic.

I és que aquest nefast 2020, que s’emporta tant de patiment, ens ha alimentat el pensament que hi ha coses més importants que les materials.

Participacions de vida, de benestar, que no es compren, sinó que les hem de guanyar, dia a dia, amb la nostra actitud, molta paciència i compliment de les normes.

Aquest serà el nostre premi gordo -o la grossa- d’aquest Nadal. Sortir d’aquest malson i que la salut, aquesta companya invisible que passa desapercebuda mentre la tenim, i que tant trobem a faltar quan ens és fugissera, no ens torni a deixar. I és que cada cop més gent es fa seva la màxima que els cèntims no ho poden comprar tot.

Així doncs, sort per dimarts i que no ens toqui ni la pedrea.