A l’escola vàrem saber d’ell que era dramaturg, poeta i actor anglès. Un dels més grans de la literatura universal. Va ser el pare de Macbeth i Lady Macbeth, de Romeu i Julieta, de Shylock i Falstaff, i de tants altres personatges de ficció o recuperats de la mitologia. I, des de fa uns dies, sabem que el seu nom estarà per sempre més lligat al principi del final -esperem- de la Covid-19. William Shakespeare tornava, la setmana passada, a una actualitat que mai ha abandonat, perquè també es diu així el primer home que ha rebut l’esperada vacuna de Pfizer a Anglaterra. Gairebé quatre-cents anys, el també anomenat Bard d’Avon i el seu actual homònim, amb qui a més a més comparteix el comtat de naixement, Warwickshire.
Només uns dies abans de la bona nova sanitària, ens despertàvem amb una altra notícia d’impacte: Adolf Hitler havia guanyat unes eleccions regionals a Namíbia. Per sort, res a veure amb el dictador nazi, tot el contrari, es tractava d’un regidor pròxim al moviment antiapartheid. I és que el líder del Tercer Reich té encara molts homònims arreu com a l’Equador, on actualment és jutge i conviu amb altres veïns de nom Alí Babà o Vicks Vaporub. L’hemeroteca ens reserva infinitat d’exemples més com Miguel Marco Gol, Florentina Caldito Blanco, Digna Marciana, Pere Tetas Planas i Raimunda del Cura de la Iglesia.
Anant una mica més enllà, l’escriptor Màrius Serra també ha parlat de la predestinació dels cognoms i les feines en diversos articles. Per ells han passat la dermatòloga Gratacòs, el banquer estafador Boncompte, el cap de policia Manganelli i el governador civil de la Girona franquista, Armando Murga.
Des del màxim respecte, sempre m’he preguntat en què pensen alguns pares quan fan aquests jocs de paraules amb el nom als seus fills. Hi ha estudis que indiquen que aquesta decisió condicionarà el futur de la persona i no sempre per a millor. Si és el primer regal que els fem, potser estaria bé pensar-s’hi una mica més.