A l’escola vàrem saber d’ell que era dramaturg, poeta i actor anglès. Un dels més grans de la literatura universal. Va ser el pare de Macbeth i Lady Macbeth, de Romeu i Julieta, de Shylock i Falstaff, i de tants altres personatges de ficció o recuperats de la mitologia. I, des de fa uns dies, sabem que el seu nom estarà per sempre més lligat al principi del final -esperem- de la Covid-19. William Shakespeare tornava, la setmana passada, a una actualitat que mai ha abandonat, perquè també es diu així el primer home que ha rebut l’esperada vacuna de Pfizer a Anglaterra. Gairebé quatre-cents anys, el també anomenat Bard d’Avon i el seu actual homònim, amb qui a més a més comparteix el comtat de naixement, Warwickshire.

Només uns dies abans de la bona nova sanitària, ens despertàvem amb una altra notícia d’impacte: Adolf Hitler havia guanyat unes eleccions regionals a Namíbia. Per sort, res a veure amb el dictador nazi, tot el contrari, es tractava d’un regidor pròxim al moviment antiapartheid. I és que el líder del Tercer Reich té encara molts homònims arreu com a l’Equador, on actualment és jutge i conviu amb altres veïns de nom Alí Babà o Vicks Vaporub. L’hemeroteca ens reserva infinitat d’exemples més com Miguel Marco Gol, Florentina Caldito Blanco, Digna Marciana, Pere Tetas Planas i Raimunda del Cura de la Iglesia.

Anant una mica més enllà, l’escriptor Màrius Serra també ha parlat de la predestinació dels cognoms i les feines en diversos articles. Per ells han passat la dermatòloga Gratacòs, el banquer estafador Boncompte, el cap de policia Manganelli i el governador civil de la Girona franquista, Armando Murga.

Des del màxim respecte, sempre m’he preguntat en què pensen alguns pares quan fan a­quests jocs de paraules amb el nom als seus fills. Hi ha estudis que indiquen que aquesta decisió condicionarà el futur de la persona i no sempre per a millor. Si és el primer regal que els fem, potser estaria bé pensar-s’hi una mica més.