Falten pocs dies per arribar a la que per a molts és «la millor època de l'any». A la preferida de molts nens i nenes. A la més desitjada per a aquells que es dediquen al consum, siguin petits comerciants o grans restauradors. Falten pocs dies perquè sigui Nadal
Després d'un any d'allò més estrany, fins i tot surrealista, en què el món ha canviat radicalment des de com el coneixíem a principis de gener, les escoles del territori segueixen funcionant. És evident que, com la resta, es van aturar el mes de març, però ara han remarcat ser espais segurs que compleixen totes les mesures de seguretat establertes. Com també han demostrat, a aquells que no ho sabien, que són importants espais de socialització i de transformació pels més petits.
Si una altra cosa són els centres escolars, és que són molt més que llocs on deixar les criatures de dilluns a divendres de nou a cinc de la tarda. Les escoles, els mestres, no fan servei de guarderia perquè els infants no hi van «per ser guardats» mentre les famílies treballen. A l'escola, s'hi va a aprendre, a jugar, i a créixer. És clar, a créixer també. I si no pregunteu a qualsevol mestre que estimi la seva feina, que garanteixo que n'hi ha molts, els importants canvis que fan els alumnes del setembre al juny. Segurament, us diran que costa reconèixer-los perquè es fan grans i evolucionen.
Quan en plena primera onada es debatia el tancament dels centres o quan es temia, no fa tant, el seu possible nou tancament perquè la gent havia de seguir anant a treballar, es demanava explicacions als equips directius de les escoles. Què perquè havien tancat o que perquè s'ho plantejaven. La gran majoria de vegades, aquestes intromissions anaven acompanyades de males paraules o de comentaris sense massa sentit a les xarxes socials dirigits exclusivament a les escoles. Sense segurament pensar que elles no tenien ni de bon tros l'última paraula perquè són decisions que no els pertoquen.
Lluny de sentir-se abatuts, tot i ser sempre els primers qüestionats, també durant l'etern confinament, alumnes, docents i equips directius van seguir batallant conjuntament perquè tot sortís tal com estava previst. Perquè gairebé quatre mesos després de la reobertura, sabent que els infants no contagien tant com ens pensàvem, però tenint present la tasca ben feta que s'ha fet des dels centres, les xifres són les que són i el funcionament de les escoles va com va: amb normalitat, i intentant recuperar la calma.
Sovint es comenta que hi ha poques coses més importants que ensenyar aquells que viuran el nostre futur. I la veritat és que no puc estar-hi més d'acord. Per tant, si hem de vetllar per a quelcom, i com a mode de consell, personalment ho faria pel funcionament de les escoles, la feina dels mestres i la il·lusió dels infants.
Recuperant allò del principi, allò que «s'acosta Nadal», aprofitant que sol ser època de fer regals, pensem que als docents, als mestres, als infants mateixos, només cal donar-los les gràcies per estar fent la seva feina. Perquè mai han volgut ser aplaudits, però perquè em jugo qualsevol cosa que el que sí que agrairien és rebre el que es mereixen: un petit, però important reconeixement, encara que sigui en forma de «gràcies».
*La figuerenca Gemma Alegrí, és estudiant de Periodisme i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
