12 de desembre de 2020
12.12.2020
L'Empordà
Política

Plantem-nos pel Culubret

Els tres regidors del PNC proposen a l'alcaldessa i als 21 regidors de l'Ajuntament de Figueres plantar-se davant la Generalitat exigint un compromís

12.12.2020 | 16:19
Plantem-nos pel Culubret

En el ple de dilluns, 14 de desembre, de l'Ajuntament de Figueres, es tornarà a posar sobre la taula una declaració institucional contra la infàmia dels talls de llum al barri del Culubret, que van camí de complir el seu trist desè aniversari. Ni tan sols encara havia arribat l'AVE a Figueres quan els primers veïns començaven a quedar-se a les fosques. I avui la realitat és que el problema no només perdura, sinó que els talls de llum al Culubret es repeteixen amb la mateixa periodicitat que els trens venen i van de l'estació veïna d'alta velocitat. O dit d'una altra manera, cadascun dels trens que s'aturen a Figueres-Vilafant consumeix 11.400 kWh d'electricitat, mentre que a les cases del costat de l'estació, a només pocs metres, els veïns ni tan sols poden disposar amb garanties dels 15 kWh diaris que es gasta de mitjana en un domicili. Així portem quasi deu anys sense que ningú es posi vermell.

L'escena al ple de dilluns no serà nova perquè ja s'han aprovat declaracions institucionals en anteriors mandats, amb uns resultats que salten a la vista de tothom. Més enllà d'expressar la necessària solidaritat del plenari amb els veïns afectats, que no podem oblidar que són les víctimes de tot aquest despropòsit, aquesta mena d'accions serveixen per poc més que calibrar les retòriques dels diferents regidors o portaveus i competir sobre quin és el grup polític més ocurrent, la qual cosa sempre depèn de si s'està al govern o a l'oposició. I després del ple tothom a casa seva sense haver de patir per si no ens podrem escalfar el sopar en el microones, fer-nos una dutxa amb aigua calenta o endormiscar-nos mirant la televisió. Gestos i accions tan quotidianes com aquestes hi ha gent que fa un decenni que no pot fer amb normalitat.

Com hem pogut arribar fins aquí? El diagnòstic és fàcil. En primer lloc, cal anar a la dècada dels anys 70 i 80 del segle passat, quan per resoldre un problema de barraquisme al barri de Sant Joan s'opta per una solució urbanística que podia tenir un sentit en aquella època, però que de cap manera es podia convertir en definitiva, consolidant un gueto del qual avui en patim les conseqüències. I en segon lloc, permetent que amb l'aparició dels primers talls de llum, i per tant dels primers fraus elèctrics per les plantacions de marihuana, hagin anat passant els anys sense atacar el problema d'arrel, quan segurament era molt més fàcil resoldre-ho si s'abordava anys enrere que no ara. Avui, la realitat és que aquesta inoperància perpètua ha facilitat l'enquistament i l'expansió del problema i la solució és ja d'una enorme complexitat i dificultat.

Quin ha de ser el camí? Estratègia, un pla d'acció a curt, mig i llarg temini, consens i voluntat política. No hi ha altre camí. La solució, malauradament, ja no depèn només de Figueres i del seu ajuntament. És impossible solucionar el problema d'avui per demà. Per tant, és fonamental treballar en una gran operació de regeneració urbanística de tot aquest sector oest que ens permeti, a deu anys vista, tenir una nova realitat. L'arribada de l'AVE i l'estació ja va ser una oportunitat perduda per abordar-ho.

Ara en tenim una altra, que és la finalització de la concessió de l'autopista AP-7 i la possibilitat que es construeixi el nou accés Figueres Oest. Fa un any ja vam aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit al ple de l'Ajuntament i no ens podem permetre que una vegada més s'adormi als calaixos. Hem de treballar, i ens ho hem de creure de veritat, amb el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i l'Institut Català del Sòl per dissenyar i planificar, de forma conjunta amb els ajuntaments de Figueres i Vilafant, el futur de tot aquest sector. Amb ambició i voluntat de trobar una solució definitiva. Insistir i prendre la iniciativa davant aquestes administracions perquè entenguin que aquesta és una operació urbanística estratègica per la ciutat i la comarca.

Però si aquesta és una proposta a llarg termini, mentrestant què fem? Plantar-nos. Si tots sabem que l'única forma d'evitar, o com a mínim reduir, els talls de llum al Culubret passa sí o sí per desmantellar les plantacions de marihuana, doncs hem d'exigir a qui pertoca, en aquest cas als departaments d'Interior i d'Empresa i Coneixement de la Generalitat –que són qui tenen les competències de seguretat i energia- que facin la seva feina.

I si fins ara no ens han fet cas, aquests tres regidors del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que signem aquest article proposem a l'alcaldessa i als 21 regidors de l'Ajuntament, en nom de tots els veïns del Culubret i de tota la ciutat, que ens plantem davant la Generalitat exigint un compromís públic del Govern, amb fets i no amb paraules, per acabar amb l'activitat delictiva que provoca les interrupcions del subministrament i forçar la companyia elèctrica a les inversions necessàries per garantir un millor servei. Amb aquesta imatge d'unitat i consens polític de tots els regidors a la plaça de Sant Jaume o a on faci falta, a banda de buscar la reacció dels qui fins ara han estat incapaços d'aportar solucions reals, també faríem que tot Catalunya descobrís que en ple segle XXI hi ha un barri d'una ciutat catalana que sobreviu des de fa deu anys amb espelmes. Plantem-nos pel Culubret!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook