Diuen, diuen, diuen... que les quinze temporades de la sèrie Urgencias (ER) varen despertar moltes vocacions entre futurs professionals de la medicina. Segurament, com ara s’ha vist, no les suficients per atendre les necessitats reals del país encara que possiblement tot hauria anat millor si 8.000 infermeres no haguessin hagut d’emigrar per poder-se guanyar la vida dignament.
És cert que en el moment en què vèiem aquest drama mèdic en un fictici Hospital County General de Chicago, inaugurat fa més d’un quart de segle, tampoc disposàvem de l’àmplia oferta de propostes seriades que actualment inunden el nostre televisor i, per tant, el seu impacte social era multiplicador. Uns anys després de l’estrena d’aquesta producció de Steven Spielber basada en una història de Michael Crichton, autor també de Parc Juràssic, aquí entràvem a la redacció del Crónica Universal, el diari madrileny en què treballaven els protagonistes de Periodistas i que també va incrementar exponencialment l’arribada de futurs comunicadors a les facultats.
L’últim impacte seriòfil està servint per reivindicar un joc amb una història que es remunta, com a mínim, al segle VI dC. El Gran Mestre Miguel Illescas destacava dies enrere a través de La Vanguardia, l’impuls que ha donat als escacs l’estrena a Netflix de Gambito de Dama. Una minisèrie que narra la vida d’una jugadora de ficció, Beth Harmon, des de l’orfenat fins a fer-se amb els jugadors de l’elit. A l’èxit entre l’audiència, s’hi afegeix l’aplaudiment rebut des del món escaquista, fet en què haurà ajudat que l’excampió mundial Garry Kasparov sigui un dels assessors de la producció.
La sèrie, però, també visualitza la poca presència de la dona en els escacs professionals. Només setze entre els mil millors jugadors del món, segons la revista Peón de Rey, quan el 20 per cent de les federades són dones. Una situació que també es manté a la majoria d’àmbits de la nostra societat on la realitat segueix sent més crua que la ficció.
