01 de desembre de 2020
01.12.2020
L'Empordà
AL MIG DEL CAMÍ

REPENSAR L'EDUCACIÓ

30.11.2020 | 20:12
REPENSAR L'EDUCACIÓ

Oriol Puig Bordas

Un any més, l'Institut d'Estudis Empordanesos ha organitzat de forma esplèndida una edició més del Repensem l'Empordà, en aquesta ocasió, sobre l'educació i els reptes de futur. Deia la reconeguda Maria Montessori que «dintre dels nens rau el destí del futur». L'educació és el fonament del que serà la nostra societat de l'endemà. Com diuen els italians, « hai detto niente!».

D'entrada, voldria remarcar que la nostra comarca té tota una «estructura d'estat» de la qual ens n'hauríem de sentir orgullosos, i que no em cansaré mai de reivindicar, com és l'Institut d'Estudis Empordanesos. Una entitat amb tradició i recorregut que ha anat evolucionant, modernitzant-se i adaptant-se al pas del temps i que sempre s'ha regit per l'anàlisi, l'estudi, el rigor, la recerca i la història de la nostra comarca. Una d'aquelles institucions que els poders públics haurien d'escoltar i tenir-los en compte sempre.

Amb el cicle de «Repensem», els últims tres anys han tractat tres pilars –jo diria els tres pilars, amb majúscules– de la nostra comarca i, possiblement, del país: l'economia, la cultura i, enguany, l'educació. Tenir una entitat que constantment contribueixi a l'anàlisi i la reflexió serena, és fonamental. Enmig del terrabastall de la quotidianitat, albirar com i on ha d'anar el nostre país, és música celestial.

Efectivament, una de les assignatures pendents que tenim és que els representants públics escoltin i apliquin el que, des de la societat civil, des de la ciutadania i també des de l'expertesa, es proposa. El curterminisme és i ha estat letal.

Així doncs, a la jornada, persones coneixedores del teixit educatiu de la comarca varen analitzar i debatre dels reptes que tenim. Com sol passar en aquests casos, els problemes que ens trobem a l'Empordà són, en certa mesura, similars a altres comarques. Ara bé, això no impedeix que cal afrontar qüestions complexes i cabdals com l'abandonament escolar, la manca de recursos materials, la gestió de les diferències culturals, adaptar l'oferta formativa a la realitat econòmica i social, ubicacions perifèriques de centres educatius, com afrontar el repte de la digitalització en l'ensenyament amb les desigualtats existents, el transport i la mobilitat dels alumnes i famílies o pensar en una planificació comarcal de centres educatius a llarg termini, entre molts altres aspectes.

Com deia a l'inici, ens hem de congratular de poder comptar amb l'Institut d'Estudis Empordanesos, sempre amatent a les qüestions fonamentals de la nostra comarca, que ens fa posar davant del mirall i, a més, fa emergir propostes per construir el futur d'èxit.

Vaig sentir una vegada una xerrada del professor Gregorio Luri que es preguntava com es pot educar en la cultura de l'esforç. Deia que la clau, com en tantes altres coses, està a donar exemple: no abandonar una tasca a mig fer pel sol fet que se'ns presenti una dificultat, la perseverança. I s'ha de perseverar perquè sigui una realitat. L'amic Dídac Lee ho diu sovint: la visió sense execució no és innovació, sinó que és una simple al·lucinació. Confio, potser ingènuament, que les conclusions d'aquesta jornada no quedin en un calaix i siguin un punt de partida per renovar els pilars fonamentals de la nostra societat com és l'educació.

Ens hi va el nostre futur, que ja és avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook