Un Nadal diferent

Així iniciava fa just un any, el meu article quinzenal, a principis de desembre. Aquest any, els trams diferents que des de Salut ens han programat, si no hi ha rebot, ens porta a un Nadal diferent: amb grups de sis persones (potser deu), amb mascareta i distància física, amb limitacions als actes culturals i religiosos, amb estat de queda (potser més enllà de les deu de la nit), i amb poques ganes de fer festa.

Les quatre setmanes de desembre, per als creients cristians, són les setmanes d'Advent, d'acció de gràcies per la vinguda del Messies, un Messies ben xocant: un infant nascut pobrament, fora de casa seva, en una cova i sense cap més signe que «un infant en bolquers» nascut a Betlem.

Ens proposa de preparar el Naixement de Nostre Senyor Jesucrist, amb unes celebracions, cants i lectures que en diem Temps d'Advent (de «Vinguda»), d'acció de gràcies per acollir Aquell que anunciaren els Profetes, aquell que esperà, plena d'amor, la Mare verge, el que Joan proclamà com el qui havia de venir, i el mostrà ja present enmig dels homes.

A Pals, on ara visc, ja fa un any que sabíem que aquest Nadal no hi hauria Pastorets. Després de quaranta anys, el director s'ha fet gran i ha acabat els torrons, i ja llavors es va acomiadar. Però, el que ningú preveia, quan van acabar les representacions del Pessebre Vivent, que aquest 2020 no n'hi hauria, ni a Pals, ni a Begur, ni enlloc.

També ens quedarem sense Missa del Gall (potser la del Pollet), i per tant, a Pals, també sense el Cant de la Sibil·la. Encara que presumiblement estiguem en el tercer tram de la desescalada, sols hi ha aforament per al cinquanta per cent de l'església, i, probablement, a les deu de la nit, cada ovella al seu corral.

El que marcarà especialment aquestes festes, no seran pas els llums de colors que engalanin (o no) els pobles i ciutats; serà, més aviat, la situació greu d'atur, de problemes econòmics, de trobar a faltar molts avis (i no tan grans) a la taula, al costat, o encara a l'hospital o fent quarantenes.

Un company rector ens ha passat un esquema per viure les quatre setmanes d'Advent:

1. Obriu les finestres, estigueu atents, vetlleu.
2. Purifica el teu interior (no sols les teves mans).
3. Renova la vida, per acollir la Llum que ve del cel.
4. Prepara els camins del Senyor, per acollir la Bona Notícia. Tot un programa per preparar aquest Nadal diferent.

El temps d'Advent ens estimula a viure en esperança: mantenir l'esperança és tot un programa de vida. L'esperança, com deia Charles Péguy, és una «nena petita», que és com dir que és feble però alhora poderosa. Viure en esperança no és quelcom esclatant, sorollós. És una pacificació interior que prové de l'acció de Déu, i al mateix temps és capaç de donar sentit a la vida. El qui l'obté irradia pau, joia de viure a la presència de Déu, anhel de compartir-ho tot amb els germans.

Convido a pares i avis a fer en aquestes festes una catequesi als petits i els joves. Que no hi hagi tants regals aquest any, per raó de la situació econòmica de moltes famílies, no ens pot fer descuidar que el Misteri de Nadal es fa present en la petitesa, en el silenci, en el compartir. I, potser, aquest Nadal serà ocasió de compartir joguines, o felicitacions, que ens facin aixecar els ànims. I, al mateix temps, descobrir en la pròpia pell la petitesa d'un Déu-Infant.

La millor síntesi de les dues vingudes la tenim en l'oració de la missa de la Vigília de Nadal: «Senyor, Déu nostre, cada any ens concediu d'esperar amb alegria la Solemnitat de Nadal, inici de la nostra redempció; feu que els qui ara acollim amb joia el vostre Fill com a redemptor, també el puguem contemplar amb confiança quan vindrà com a jutge».

Preparem dins els cors un pessebre per acollir el Diví Infant.