Hi havia una vegada, un nen assegut en un portal. Tenia la cara bruta i una expressió trista. El terra era moll. El mullaven les llàgrimes que brollaven dels seus ulls. En Joel tenia cinc anys i no entenia algunes coses. Ara que ja és gran continua sense entendre-les. I no les entendrà mai. Somiquejava, plorava i també tremolava, de por. De què i de qui tenia por en Joel quan era petit? Doncs d’un home. Del qui li hauria de donar pau, tranquil·litat i s’hauria d’haver responsabilitzat de la seva educació, inclosa la de valors. Alguns pares no se n’ocupen, d’això. En Joel té una germana, la Minerva. De petita era una nena moguda, que saltava i corria i, que, de vegades, s’entrebancava i queia a terra. Per això sempre anava plena de blaus? Doncs no, no tots estaven provocats pels accidents. La majoria eren inflingits per les agressions d’una persona que en altres llars és un ídol. Parlem del seu pare.
El pare d’en Joel i la Minerva no va tenir una infantesa gens senzilla. El pare del pare, l’avi dels nens, arribava a casa fent més pudor d’alcohol que no pas de suor. Tot i que treballava al camp de sol a sol, i suava, la pudor d’alcohol tapava la de la suor. Quan arribava a casa agredia la seva dona i el seu fill, dia sí i dia també. No se n’oblidava mai.
Ara que els nens ja són grans, quan no es troben bé, van al metge de família. Hi van perquè els passen coses normals i corrents, com les de moltes persones i que són les que omplen les consultes mèdiques. Es tracta de tenir mal d’estómac, dificultat per dormir, posar-se nerviós sense un motiu que ho justifiqui, sentir-se irritable, tenir mal de cap, cansar-se més que del compte o tenir ganes de plorar sense saber per què. Hi ha casos de malalties i d’hiperfreqüentació que tenen l’origen a la infantesa.
Veure la mare plorar d’amagat, en un racó, arraulida i tremolant, estar a dins els seus braços amagats sota el llit, la taula o darrere les cortines, mentre esperaven que el pare acabés adormit al sofà, s’oblidés d’ells i no els fes mal, passava quasi cada dia. La mare sempre era la que més rebia. Amb el temps, en Joel va saber que la caiguda per les escales de la mare, quan estava embarassada de la Minerva, no va ser per una ensopegada, sinó per una empenta que el pare li va clavar, que la va fer rodolar escales avall. La mare es va fracturar uns quants ossos, va patir patacades i va quedar plena de blaus per tot el cos. Aquest va ser el primer cop que va intentar enganyar els serveis sanitaris. No va poder, perquè ells varen detectar que la caiguda havia estat provocada. En Joel mai no ho ha oblidat.
De cares en fora, el seu pare, el maltractador -fill de maltractador- sempre ha estat considerat un bon home. Aquest és un exemple del que passa en algunes llars, on la por i el dolor, ocasionat pel maltractament, es fa l’amo de la vida diària. Comprendre el procés que ho ocasiona, posar-hi solució, ajudar les víctimes d’aquesta violència i normalitzar la vida dels infants que l’han patida, són els objectius dels protocols multidisciplinaris existents. Cada any el dia 25 de novembre es fa una sensibilització contra aquesta xacra social estesa arreu del món, que provoca moltes víctimes silents i d’altres que es converteixen en notícia només per un dia. Perquè, la violència fa mal.
