La cursa per trobar una vacuna eficaç contra el SARS-CoV-2 és frenètica. Gairebé des del moment en què aquest coronavirus es va convertir en un tsunami imparable, laboratoris d'arreu es van mobilitzar per trobar una contraresposta efectiva amb un patogen que ja ha contagiat prop de seixanta milions de persones. Un procés que ha estat narrat gairebé en temps real i que ens ha convertit en experts epidemiòlegs de barra de bar. Com passa amb el futbol, avui qui més qui menys s'atreveix a dir la seva i fer el seu pronòstic de quan arribarà l'esperat remei.

Aquest frenesí s'ha accelerat en els últims dies a cada nova compareixença dels laboratoris implicats. Encara no fa un parell de setmanes, Pfizer i BioNTech varen anunciar que l'anàlisi preliminar de la seva vacuna revelaven un 90% d'efectivitat. Dos dies més tard, els russos asseguraven que l'Sputnik V, arribava al 92%. Dilluns de la setmana passada, Moderna incrementava la seva eficàcia al 94,5% i, a continuació, la farmacèutica pare també de la Viagra corregia a l'alça el seu èxit fins al 95%. Anuncis que, permeteu-me dir, més que estar destinats a obrir una esperança entre la població estan dirigits a engrescar les cotitzacions d'aquestes empreses a la Borsa.

Sigui com sigui, tot apunta que aquest desembre tindran llum verda les primeres vacunes contra la Covid-19. Una data que coincideix, encara que separada per dos-cents vint anys, amb l'arribada de la primera vaccina -en clara referència etimològica al seu origen boví- a la península Ibèrica de la mà del català Francesc Piguillem i Verdace. El 3 de desembre de 1800, a Puigcerdà, aquest fill i germà de metge, net i nebot d'apotecaris va administrar la primera vacuna contra la verola quatre anys després de ser descoberta per l'investigador Edgard Jenner.

En aquesta ocasió, no haurem d'esperar tant, però sí que haurem de vacunar-nos de paciència fins que arribi a la majoria de la població i, sobretot, per agafar forces per a una necessària recuperació social i econòmica.