Cada dia està més present en el nostre llenguatge la paraula «comunitat». Fins ara teníem clar el que era una comunitat de veïns, o les comunitats de béns, o les comunitats autònomes, i últimament ja tenim clar el que són les comunitats virtuals, però ara també comencen a sorgir el que han de ser les comunitats energètiques que permetran produir i gestionar l'energia per a consum comunitari en un canvi de sistema que gira com un mitjó el que hem tingut fins ara.

Però, què és una comunitat? Sabem que almenys, fins fa poc, una comunitat era un grup de persones que compartien alguna cosa i es posaven d'acord per tal de fer-ho de manera participativa i cohesionada. De totes maneres, sembla que definir la paraula comunitat ha portat de corcoll els sociòlegs. A mitjans del segle passat hi havia sobre la taula un debat al voltant d'un centenar de definicions, en aquell moment encarades només a les persones que posaven en comú la participació d'alguna cosa.

Avui, però, la comunitat s'eixampla. Hi entra l'entorn, entenent que també són comunitat tots els organismes que interaccionen i comparteixen un mateix ambient. I aquests organismes -siguin humans, animals, vegetals o minerals- són interdependents, és a dir, cadascun d'ells influeix i altera tot el conjunt a la vegada que es veu influït i alterat per la resta.

Potser comprendre això és el camí que ens ha de portar a trobar una solució als problemes que vivim, perquè la majoria d'ells són deguts precisament al contrari d'una comunitat participativa i cohesionada, ja que es deuen a l'individualisme i a la ferotge competència que impera arreu, sigui un petit club o una gran multinacional. Aquesta competència individualista es troba en tots els sectors de la nostra societat. I aquesta cursa per ser més, aquesta obsessió de valorar el gran en detriment del petit, ens ha portat a una crisi de sobreproducció que estem patint amb escreix. Per això hauríem d'organitzar-nos en comunitats que puguin ajuntar-se i construir-ne una de més gran, perquè el dia que aconseguim una cooperació mundial real, aquell dia aconseguirem gestionar i resoldre conjuntament els grans problemes mundials, com la pol·lució, l'escalfament i el canvi climàtic que se'n deriva, així com la misèria en tots els seus àmbits. Aprendre a sentir que som comunitat, que formem part d'un tot, ampli i complex, però immensament ric, és l'objectiu que hauríem d'afrontar d'ara endavant.