Els ulls poden ser de diferents colors i agafar diversos tons. Poden ser blaus, marrons, verds i poden irisar la llum del seu voltant, donant una gran diversitat de tons. La seva expressió és molt important. Els ulls poden transmetre tristesa, alegria, por, desig... També poden fer-nos pensar que, qui ens mira, sap que la persona que té al davant entén el que pensa, sent i/o veu. Això el pot fer sentir acompanyat. Hi ha ulls que porten ulleres per veure-hi millor, altres que destaquen per estar molt ben maquillats. N'hi ha que estan humits, perquè ploren o ho han fet. La llàgrima que llisca es veu arrugant un tros de cel·lulosa o de roba que ronda al seu voltant. Parlem de quan mulla la mascareta. Els ulls poden plorar per tristesa i por, però també poden fer-ho d'alegria.

En l'època Covid, mirar els ulls és molt important. Ens permet reconèixer les persones conegudes i que ara porten la cara tapada. Si no ens miréssim els ulls, no es podria reconèixer la persona que trobem cara a cara o veiem d'un tros lluny, quan anem pel carrer. Temps enrere no en fèiem cas, d'aquestes coses, però ara pot constituir un element essencial per mantenir vives les relacions socials i les interaccions amb els coneguts i/o estimats. Ara que és obligatori l'ús de la mascareta facial que tapa el nas, només es veuen els ulls -tot i que de vegades també es veu alguna altra part de la cara, no considerada important-, quan mirem una cara. Els ulls ens fan tan diferents els uns i dels altres... alhora que també reflecteixen la nostra identitat. Mirar als ulls ara, ha tornat a ser una actitud habitual per reconèixer persones, poder-les saludar i fer-nos sentir acompanyats.

Ara també considerem una normalitat el fet de posar-nos solució hidroalcohòlica abans d'entrar a les botigues i en altres llocs de pública concurrència. Com també és natural rentar-nos les mans més freqüentment del que se solia fer abans i també fer-ho en moments en què no es considerava una necessitat o un fet d'higiene necessària, abans de l'arribada d'aquest coronavirus. La distància de seguretat era una situació desconeguda, com també ho eren les restriccions en les trobades socials. Bars i restaurants estaven oberts per a tothom durant llargues hores del dia i ningú s'esglaiava si un estava tancat, perquè al costat n'hi havia un altre d'obert. Ara és al revés. Els bars i restaurants estan tancats, tot i que ofereixen la possibilitat d'emportar-se el fruit de la seva art culinària a casa. Parlem del que hi ha a dins les cassoles, les olles i les paelles un cop s'ha cuinat.

Quan descrivim totes aquestes noves mesures de protecció, hem de dir que van encaminades a protegir la nostra salut. Totes van destinades a frenar la disseminació d'aquesta nova pandèmia del segle XXI. Potser algunes d'elles imposades per guanyar la Covid-19, es quedaran de forma permanent i ens forçaran a aprendre a viure d'una manera diferent. Hi haurà una nova normalitat.

Diuen que de les coses dolentes, sempre se'n poden treure de bones. Aquesta pandèmia, que ha fet emmalaltir i ha matat a tantes i tantes persones d'arreu del món, ens ha d'ensenyar, com a mínim, que tot mirant-se als ulls els humans es puguin retrobar i relacionar com a tals.