L’antiga Unió Soviètica va llançar a l’espai el primer satèl·lit artificial de la història el 4 d’octubre de 1957. Aquell primer Sputnik 1 va iniciar un programa que va demostrar la viabilitat d’enlairar andròmines a l’òrbita terrestre. A banda d’aquest viatge inaugural, possiblement l’altra missió més coneguda de les deu programades, va ser la segona en què viatjava el primer ésser viu en anar a l’espai, la gossa Laika. Fins a quasi mig segle més tard, no es va revelar que l’animal havia mort només unes hores després de l’enlairament per un reescalfament de la nau. La versió oficial havia estat que s’havia mantingut viva sis dies fins a esgotar l’oxigen. Ara, en una mostra de manca d’originalitat, el nom d’aquell projecte ha tornat a l’actualitat, com Sputnik V, per ser la denominació de la primera vacuna russa registrada contra la Covid-19
A casa nostra, i sobretot per aquells que ja superem la cinquantena, també relacionem Sputnik amb aquell programa de TV3 -i més tard del Canal 33- que va connectar-nos al millor de la música dels noranta. En aquells dies, els melòmans només disposàvem de programes de ràdio, nombroses revistes musicals i poca cosa més per estar al dia de l’actualitat amb permís de la pionera MTV. Una alenada de modernitat que varen presentar al llarg de quasi un quart de segle, Gerard Quintana, Santi Faro, Bruno Sokolovicz i la nostra Txe Arana, entre altres.
Més de seixanta anys després d’aquell primer èxit orbital, la Conselleria de Polítiques Digitals de la Generalitat ha anunciat una inversió de divuit milions d’euros per impulsar una indústria espacial pròpia i el llançament de sis satèl·lits en cinc anys. Però la realitat és cruel: només uns dies després, el departament impulsor de la iniciativa i el de Treball han demostrat ineficiència tecnològica a l’hora d’atendre l’allau de peticions dels ajuts als autònoms. Planificar el futur espacial de Catalunya està molt bé, però agrairíem als nostres polítics que ara i sempre gestionin tocant de peus a terra.
