17 de novembre de 2020
17.11.2020
L'Empordà
Figueres

Quan normalitzem algunes situacions...

"Els veïns que ens demanen que no els deixem sols, conviuen cada dia amb incivisme, delinqüència, deixadesa, tràfic de drogues, amenaces..."

16.11.2020 | 18:42
Miquel Fernàndez

Quan era petit, recordo que el meu pare i jo anàvem a buscar a la meva cosina, quan tornava de la Universitat, a l'estació de tren convencional de Figueres. Un dia li vaig preguntar al meu pare per què algunes persones que sortien del tren anaven amb mascareta. El meu pare m'explicava que ho feien perquè l'aire que respiràvem no era saludable del tot per culpa dels fums, gasos, etcètera.

Qui s'hauria imaginat, vint anys després, que tots acabaríem amb la mascareta per culpa d'una pandèmia mundial. I podríem trobar moltes situacions més que hem normalitzat a les nostres ciutats. Per exemple, dues experiències que he viscut en algunes converses aquest any.

Fa uns mesos vaig parlar amb un company de la Guàrdia Urbana d'un municipi de Barcelona, sobre com s'ha tornat d'habitual el consum de drogues entre els joves. Em va explicar que «perseguir els qui consumeixen no és una prioritat, perquè ja s'ha instaurat dins la nostra societat», i que han d'optar per «perseguir altres delictes més perillosos», perquè no tenen prou recursos i personal. La meva indignació va ser màxima. Quan hem normalitzat que el consum de drogues és un problema menor?

Fa cosa d'un mes, alguns regidors de l'Ajuntament de Figueres vam fer una trobada amb veïns del barri del Culubret per parlar de la situació general que viuen. En un moment determinat de la conversa, s'escolta: «Bé, això ens és igual, perquè ho tenim cada dia, nosaltres volem que se solucionin els talls de llum». Era la resposta a una veïna que parlava de l'incivisme, de les escombraries que llancen enmig del carrer, de les motos i els cotxes a tota velocitat, entre altres coses. Vaig interrompre i vaig dir: «T'adones sobre com hem normalitzat situacions que no s'haurien de tolerar, simplement perquè hi ha un problema més greu?». Es va posar a riure dient que tenia raó, però que ja han arribat a un punt que només els preocupa això (i amb raó).

Els veïns que ens demanen que no els deixem sols, conviuen cada dia amb incivisme, delinqüència, deixadesa, tràfic de drogues, amenaces... més enllà dels talls de llum. No podem normalitzar, ni com a poble ni com a representants, que visquin aquesta situació diàriament.

Prou talls de llum al barri del Culubret!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook