Probablement una de les proves del pes de la globalització, hagin estat les darreres eleccions a la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Som globals, ens agradi o no, i poden afectar-nos tant les eleccions americanes com les del president de la comunitat de veïns. El vell concepte de Marshall McLuhan, dels anys seixanta, conegut com a Veïnatge Universal -recordo el terme en castellà: Aldea Global-, pel qual l'evolució de les comunicacions provocaria que el planeta es convertís en un reduït cercle en què tot és instantani, i els contactes obririen possibilitats il·limitades. Ja hi hem arribat fa temps. De resultes de tot això, a la Casa Blanca, hi residia des de fa quatre anys el que comunament diem a l'Empordà com a un «ximple», oportunista, populista i perillós personatge, que ha esperonat tota mena de teories forassenyades, que tot i presentar-se pel partit conservador ben poc i té a veure, fins que ha estat derrotat per un rival del partit progressista que representa tornar a una certa normalitat i estabilitat internacional que, de continuar com fins ara, no estava assegurada.

Però encara no sabem què passarà, atès que l'actual inquilí del 1600 de l'avinguda de Pennsilvània, no accepta la derrota; i era d'esperar perquè a alguns, la democràcia els ve gran. Té mal perdre? Potser sí, tot i que si en el seu moment no va saber guanyar, era d'esperar que tampoc sabés perdre. La qüestió és: com pot afectar-nos a nosaltres? Podem pensar que són lluny, els Estats Units d'Amèrica, però només geogràficament, ja que el nostre entorn d'influència -diguem-ne Europa-, fa pensar que veurà canvis sobretot recuperant certa estabilitat. Hem anat adoptant, amb el pas dels anys, una simbiosi entre l'estil de vida americà i el nostre propi, de manera que estem familiaritzats amb aquell país, els seus costums, gastronomia, oci, cultura; no només això, sinó que actuem amb mimetisme cada vegada que anem a menjar a un establiment de menjar ràpid, portem gorres de beisbol o ens calcem determinades peces de roba.

El veïnatge universal és la supressió de les fronteres però, també, l'assimilació d'altres costums com a propis; no sé si això és bo o dolent, però és evident que és real i imparable. I si l'impacte global és tan gran, millor que qui estigui al capdavant tingui, com a mínim, una mica de seny.