Sempre es diu que començar una nova etapa, un nou projecte, implica una elevada dosi d'il·lusió. Avui podem dir que comencen dues coses alhora, una nova etapa i un nou projecte. El naixement de Junts per Catalunya com a formació política ve derivat de la necessitat d'articular una àmplia majoria de ciutadans, i per tant d'electors, defensors d'un projecte polític transversal, que s'estructura entorn de l'espai central que té i ha tingut el catalanisme durant les darreres dècades, amb l'objectiu prioritari d'assolir democràticament la independència de Catalunya.
Com a partit polític, però, també tenim al mateix temps l'objectiu, l'obligació i la responsabilitat de governar o de legislar de forma eficaç en tots aquells àmbits institucionals o parlamentaris on la nostra formació assumeixi aquest mandat sorgit de les urnes, com ja fan actualment molts dels seus associats a Catalunya, a la demarcació de Girona i als municipis de l'Alt Empordà. A la comarca ja som la primera força municipalista, gràcies a la suma majoritària d'alcaldesses i alcaldes, de regidores i de regidors, escollits l'any passat dins de les candidatures de Junts per Catalunya.
Però aquesta nova etapa representa al mateix temps un nou projecte perquè incorpora, a casa nostra i arreu del país, gent procedent d'altres espais de l'independentisme o de la política i, també, ciutadans i ciutadanes que no havien militat mai en cap partit i que ara veuen la necessitat d'implicar-se directament i a fons en una formació prou oberta per enquibir diversos matisos ideològics. Tots defensant la independència de Catalunya perquè considerem que, ara mateix, aquesta és l'única forma possible per tal de poder millorar la qualitat de vida de tothom amb uns criteris de justícia social.
Personalment, que no havia entrat a militar mai en cap partit polític fins al 2015, tot i que sempre m'havia sentit proper al fins aleshores anomenat nacionalisme català, el procés de Junts em recorda quan, el 1977, tot i no poder-los votar per una qüestió d'edat, vaig veure el naixement del Pacte Democràtic per Catalunya, una suma de sensibilitats ideològiques que anaven des de la democràcia cristiana fins a la socialdemocràcia passant pels liberals i els independentistes de la primera volada.
Allà hi havia Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i l'enyorat polític figuerenc Josep Pallach, entre molts altres. Tots amb l'objectiu comú de construir un país. I amb tots els encerts i les errades que es vulgui, però ho van fer.
Estem al segle XXI. L'esperit, les idees i els objectius es mantenen, però també evolucionen. En alguns aspectes crec que calia tornar als orígens i aquí és on neix Junts per Catalunya, com també reconeix el president Carles Puigdemont en els seus dos darrers llibres. Un esperit que, d'alguna manera, ja vàrem viure fa uns anys amb Junts pel Sí, però aquella iniciativa, evidentment, necessitava articular-se com a partit polític.
Perquè si la independència de Catalunya és el nostre objectiu, el govern -el bon govern!- del dia a dia de les nostres institucions i administracions s'ha de fer. I s'ha de fer molt ben fet. Aquest és igualment un compromís ferm.
Moltes de les dones i dels homes de Junts per Catalunya, i en el cas particular de l'Alt Empordà, ja estem demostrant dia a dia quin és el nostre tarannà, tot assumint responsabilitats de govern en ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació. Si una cosa tinc clara, és que tots tenim ben presents els valors del treball, l'esforç, el rigor, la constància i el compromís en la nostra actuació. Tot plegat sobre la base de l'esperança, la il·lusió, l'orgull i la confiança en nosaltres com a comarca i com a país.
Estem junts, però volem ser molts més. Creiem que aquest compromís amb Catalunya i amb el nostre territori local i comarcal pot i ha de ser compartit amb molta més gent des d'ara mateix.
Aquesta és la nostra raó de ser: Junts per Catalunya. I també, Junts per l'Alt Empordà.
