En plena batalla contra les màquines que destaroten els nostres nens, digues-li «PlayStation», digues-li «Instagram», digues-li «YouTube» i tanta queixa sobre aquesta mainada que ens puja cada vegada menys preparada, poc intuíem que les coses encara podien anar a pitjor.
A la inestimable col·laboració que a la ruqueria en general ens ha aportat la pandèmia, s’hi afegeix ara una nova volta de rosca que dificulta el fet d’aconseguir que els nostres cadells facin els deures o que agafin un llibre a ser possible de paper i llegeixin: donem la benvinguda a Twich, o sigui, una plataforma de jocs en línia que no serveix ni per jugar, sinó per mirar com els altres juguen.
Per dir-ho en llenguatge a l’ús dels adolescents: els pares flipen quan veuen la motivació amb la qual els seus successors es lliuren a les esmentades arts passives. «Però si això no serveix per a res! Treu-te la son de les orelles i mou-te una mica... quan jo tenia la teva edat jugava als pimballs, al ping-pong i als billars del Sant Antoni...».
Cal entendre bé el valor que aquesta nova tecnologia aporta a la vida: es tracta que els nostres entranyables gamers es converteixin en millors jugadors a través del visionat de les partides dels asos de la League of Legends, per exemple. «Ja em feies enfadar abans quan en lloc d’estudiar la lliçó d’àlgebra et dedicaves a connectar-te a la Play durant hores, però és que ara ni això!».
«A veure papa, aquí el que passa és que tu ets un boomer i no tens ni idea de cap a on va el món», al·leguen en la seva defensa els Z que hivernen a casa. «Vas d’actiu per la vida, em demanes que no em connecti però no prediques amb l’exemple, i si no explica’m com és que vas començar veient el partit en blanc i negre de TVE als ‘70, per passar-te vint anys després al Canal Plus, i com ets capaç de veure quatre partits cada cap de setmana des que tens el Movistar. Això per no parlar de les ‘actives’ instruccions que dones als jugadors a través de la pantalla sobre com s’han de posicionar al camp o en quin moment exacte han de xutar abans no els pispin la pilota. La teva màxima fita esportiva fou arribar a juvenils com a lateral dret suplent del Vilabertran d’on vas haver de plegar per paquet. On és el dinamisme del qual em parles?».
El pitjor és que crec que tenen raó, ni jo visc al fil de l’impossible ni el joc del Barça mereix encendre el televisor. Toca retirada i una capitulació tan digna com sigui possible. Demà els penso demanar, si us plau, que deixin de banda el ditxós Ttwich i facin una partideta al Rocket League o un mundial Fifa!
