La xarxa. Aquest teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals. Aquesta malla per pescar. Aquest obstacle col·locat al mig de la pista per sobre del qual passa la pilota de tennis o de voleibol. Aquest salvavides per als artistes que fan acrobàcies perilloses al circ. Però sobretot aquest conjunt de coses o de persones enllaçades entre elles. «La xarxa d'oficines d'un banc. La xarxa de biblioteques de la Diputació», diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). La xarxa que cura vides, m'estimo més dir jo. La xarxa que les fa, si més no, una mica suportables. Que acompanya a sobreviure. La que sempre hi és. La que, arribat el moment, fins i tot et salva. Aquesta xarxa no es fa sola. La xarxa necessita mans expertes, personalitats decidides, voluntats fortes, ments obertes, mirades clares, memòries llargues i cors generosos per nuar els fils i construir la malla. Et necessita a tu que sempre hi ets. A tu que no hi ets mai, també se't necessita i és una llàstima que encara no te n'adonis. Una veritable llàstima. Potser algun dia seràs tu qui necessitis la xarxa. I sàpigues que quan hi acudeixis, hi serà.

La trobaràs amb aquella gent que hi dedica esforços, temps, recursos econòmics i imaginació. I et cuidarà, et curarà, t'acompanyarà i potser fins i tot et salvarà.

Vivim una segona onada en la pandèmia, la maleïda pandèmia. Als sentiments d'incertesa i de por s'hi afegeixen la ràbia, el malestar, la tristesa, l'angoixa? També, sovint, el desconcert de no entendre els i les que manen. El desconcert d'haver de fer sacrificis sense veure que els serveis de salut tinguin tots els recursos que necessiten, que l'educació tampoc, ni els serveis socials, ni els transports públics... Quan que ens queda encara per reivindicar en drets socials i a viure una vida digna! Lluites compartides que s'autoorganitzen en les xarxes que s'ocupen de les vides. Sempre són necessàries i més en temps de pandèmia.

La Xarxa de Suport Mutu de l'Alt Empordà Xarxa de Suport Mutu de l'Alt Empordà va abastir d'aliments i productes bàsics 534 persones l'última quinzena d'octubre. Va sorgir el març i no ha parat. La trobareu a Twitter ( @laxarxa_altemp) i a Facebook. Més història té el Grup Iris: s'ha reinventat fent aquest any la cursa virtual i encara té a la venda samarretes a 9 euros (grupiris.cat). La xarxa de dones de l'Iris, que avisen que el càncer de mama no es para, segueixen acompanyant, escoltant i cuidant per recuperar vides.