Un petit poble de la Garrotxa ha estat l’úl­tim a alçar la veu. Els pocs més de 840 habitants de Sant Jaume de Llierca no tenen ni oficina bancària ni cap caixer automàtic des de fa vuit mesos. Aquesta situació pot sobtar als urbanites però, per als habitants de més de la meitat dels municipis catalans, és el pa nostre de cada dia i no afecta només els nuclis amb menys població. A Vilafant, sense anar més lluny, els seus prop de cinc mil cinc-cents veïns segueixen sense serveis bancaris. I ni se’ls espera.

Les administracions fa anys que reclamen a les entitats que ampliïn la seva cobertura, fins i tot, amb el compromís de subvencions o assumint les despeses corrents. Però si ni en els millors moments de la història de la banca han rebut una resposta satisfactòria, l’actual moment del sector financer complica encara més aquesta situació que podria deixar el cinc per cent de la població sense accés a l’efectiu el 2025. Una mancança que colpeja amb força l’anomenada Espa­nya buida, però de la qual la demarcació de Girona tampoc se n’escapa. Gairebé el 60% de municipis no disposen d’una sucursal bancària, fet que representa el 8,5% dels gironins. En part, els caixers han compensat la desaparició d’oficines bancàries encara que, en els últims anys, també han tancat el 16% dels instal·lats a Espanya on n’hi ha uns 50.000 oberts al públic.

Ara fa vuitanta anys, el primer caixer automàtic de la història també va tancar, però per falta d’ús. Luther George Simjian va convèncer el City Bank de Nova York perquè provés el seu invent, però va ser un fracàs. Quasi tres dècades més tard, John Shepherd-Barron creà l’avantpassat dels actuals que ofereixen moltes més opcions que la simple retirada d’efectiu. Precisament, el significatiu descens de l’ús dels caixers durant aquesta pandèmia, superior al 50%, ha potenciat la idea que bitllets i monedes puguin desaparèixer el 2030. En un altre moment, ho hauria dubtat. Avui, penso que ja res és impossible.