04 de novembre de 2020
04.11.2020
L'Empordà

Qui tot ho vol, tot ho perd

Amb la desescalada i l'arribada del bon temps, tot va anar tornant a una falsa normalitat

04.11.2020 | 14:58
Francesc Moñino, gestor esportiu.

El mes de març passat esclatava la pandèmia de la Covid-19, i una crisi sanitària que ens obligava a tancar totes les activitats no essencials, entre elles les lligues i competicions esportives, les quals es van haver de donar per acabades quan encara faltaven molts partits per disputar. Amb la desescalada i l'arribada del bon temps, tot va anar tornant a la normalitat, a una nova normalitat, a una falsa normalitat. En aquesta línia, les federacions esportives, durant l'estiu, tornaven a la càrrega amb la planificació d'una nova temporada que al meu entendre no diferia massa de l'anterior.

Els protocols i normatives marcades, posaven l'accent en les limitacions d'aforament de públic, l'ús o no ús dels vestidors... però en cap es plantejava reduir la mobilitat, ni reduir les interaccions, els dos veritables aspectes rellevants i transcendentals per fer front a la situació actual. També és cert, que els clubs en les seves respectives assemblees donaven el vistiplau a les «accions» preses per tal de tirar la temporada endavant, convertint-se en còmplices d'aquest nou curs que tothom sabia que més d'hora que tard acabaria esclatant. I així ha sigut. Després de tres setmanes d'aturada de les competicions, amb tota la incertesa per a esportistes, famílies, responsables tècnics i directius que això suposa; cal que algú agafi el «toro per les banyes», i posi ordre a tots aquests despropòsits. I és que encara som a temps de salvar l'esport, i conseqüentment tots els beneficis socials i per a la salut de les persones que aquest aporta; però cal tocar de peus a terra, i que s'aportin solucions realistes que defugin el corporativisme més primari.

Suspendre la competició i mirar de salvar els grups d'entrenament (grups bombolla), ens permetria reduir la mobilitat, reduir les interaccions entre persones i permetre que l'esport es pogués seguir realitzant, fet que hauria de ser un objectiu polític al meu entendre. Aquesta situació que es podria allargar una o dues temporades, ens permetria reforçar valors que sovint passen desapercebuts en el món de l'esport, com ara: focalitzar en l'aprenentatge i no en la competició, la disciplina, el compromís, la perseverança, la cooperació... En resum, calen sacrificis també en el món de l'esport, i cal que no tensem més la corda, perquè qui tot ho vol, a vegades tot ho perd.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook