Llegeixo al diari que el virus que provoca la malaltia de la Covid-19 Sembla que va mutar aquest estiu a partir del contagi d'uns temporers de la fruita que treballaven entre Lleida i la Franja. D'aquí es va escampar a la resta de la península, i els pocs turistes que van venir se'l van endur Pirineus enllà. Així està ara tot Europa.
El més fumut del cas és que, segons la notícia, els científics que l'estan investigant encara no saben dir com es comportarà exactament aquesta variant vírica, si serà més mortífera que l'altra o menys, ni quins símptomes exactes la caracteritzaran. O sigui que el senyor 20A-EU1 ens envia a la casella d'inici i ens obliga a recomençar de nou la ronda.
I la notícia no és gens afalagadora. No sé si quan llegiu aquest article les coses ja seran un xic -un xic!- més clares, que no ho crec, o si tots plegats seguirem donant cops amb pal de cec... però ateses les circumstàncies en les quals ens trobem, m'aventuro a fer un exercici d'optimisme.
Punt primer. Sempre que puguem, gaudim d'aquests moments que ens toca viure de la millor manera que sapiguem. Són uns moments irrepetibles -espero!- que ens poden aportar experiència i coneixement.
Punt segon. Per molt que pensem que potser se'n fa un gra massa i que ens rebenta que ens limitin les llibertats, recordem que, sigui el que sigui, aquesta mena de virus es contagien de persona a persona i que, si no som curosos, podem fer mal.
Punt tercer. Mirem d'ajudar aquelles persones que sabem que ho necessiten. Hi ha moltes maneres de fer-ho.
Punt quart. Si alguna cosa ens està ensenyant aquesta fumuda pandèmia, és que hem de canviar moltes coses en la vida, tant la personal com la col·lectiva. No s'hi val a dir que tornarem a viure com abans. Això no és veritat, i ho sabem. I com que sabem que no és veritat, hem de començar a estudiar de quina manera ens organitzem per a viure-la com una meravellosa conquesta i no com una mala conseqüència.
I, per acabar, no sé si podem demanar que li canviïn el nom a aquest nou virus. En anglès, francès, castellà... serà fàcil de pronunciar la coletilla EU1, però en català, dir EU1 serà semblant a un embarbussament... Però potser també ens hi acostumarem!
