Entre reculls de premsa i xarxes socials, he trobat un article a un diari molt conegut que presenta la mediació com mesura de salvació per evitar el col·lapse judicial que ha incrementat per culpa de l'aturada de la justícia durant l'estat d'alarma. Com a mediadora i advocada no puc estar d'acord amb el títol de l'article. La mediació no és la solució al col·lapse, però hi pot ajudar.
La mediació, en la seva modesta o gran posició -segons es cregui o s'inverteixi en ella més o menys-, no ens podrà salvar de la falta d'inversió que any rere any i pressupost rere pressupost, pateix la Justícia en aquest país; que cap govern, de cap color, s'ha atrevit a afrontar d'un forma moderna i valenta, la qual cosa ha fet que el col·lapse, que ara presenta, sigui inexplicable a ulls de la ciutadania.
La mediació és una eina trencadora en el nostre sistema jurídic, acostumat a enfrontar les parts i a imposar una solució, més o menys, salomònica. També ho és per els professionals de la Justícia i els advocats, que no saben el paper que hi han de jugar, ni saben tampoc si apostar-hi o defenestrar-la i veure-la com a l'enemiga que li traurà la feina i els clients.
El que els puc dir, estimats companys i companyes, és que s'ha de perdre la por a les noves formes de resolució dels conflictes, tal com ho feu amb les novetats legislatives. Com a professionals assessors en dret hem d'oferir als nostres clients moltes formes de resoldre les diferències, i a més, en mediació podem valorar positivament les coordenades del temps emprat per arribar a una solució i alhora l'estalvi econòmic que poden obtenir les parts del resultat.
Que els nostres clients quedin satisfets ha de ser el nostre objectiu i hem de deixar com a darrer recurs, recórrer a una justícia que actualment no dona una resposta ràpida i, per tant, podem dir que en tant que no és ràpida, perd efectivitat i provoca enquistament dels conflictes, malestar i desgast emocional per les parts.
Sempre que utilitzem la mediació estarem creant un canvi, canvi que comença per asseure's en una reunió de mediació i entendre que els problemes es poden parlar i que les posicions tenen interessos ocults que s'han de satisfer per poder arribar a uns acords satisfactoris i durables.
La mediació és una gran desconeguda i la feina que ha començat a fer el CICAC per a difondre-la no ha fet més que començar en aquest camí on tots hi tenim cabuda, ciutadania, persones mediadores i advocacia .
La societat civil està preparada per poder resoldre els conflictes per vies pacífiques. Ara són els poders públics els que han de posar els mitjans per poder-ho fer. La mediació és un d'aquests camins. Els professionals hi hem de col·laborar, estem preparats?
