Carregades de raons

A la Molt Honorable Dolors Bassa va ser en ocasió del seu càrrec a la Generalitat de Catalunya com a consellera de Treball i Benestar Social: un parell de vegades va venir, amb en Jesús Quiroga, al projecte socioeducatiu de Ksameu, de la Fundació Sant Vicenç de Paül, de Figueres.

Encara com a consellera va participar en una trobada molt profitosa del grup Figueres Democràcia. Els fets d'Octubre de 2017 la van portar injustament a la presó, acusada de ser la consellera d'Ensenyament.

Moltes vegades, sense veure'ns, he estat en comunió amb ella, a una banda i altra del filat d'El Puig de les Basses, on els murs es feien més alts i distants. L'11 de setembre d'aquest 2020, vam coincidir a l'acte organitzat per l'ANC a la Bisbal d'Empordà; abans de l'inici de l'acte vaig tenir oportunitat de conversar amb ella, i em va dedicar aquest llibre que ha escrit amb la seva germana Montse.

A la Montse Bassa, que viu a Llers (d'on en vaig ser rector del 2009 al 2017) no ens havíem vist en aquell temps, però va ser en les concentracions dels divendres al Puig de les Basses on ens vàrem saludar, i vam tenir ocasió de fer amistat i xerrar llargament.

Tinc la impressió que ha passat del compromís d'una germana presonera a l'acció directa en la política; i, ara, diria, que hi està entregada en cos i ànima. Les seves aportacions, al Congrés dels Diputats a Madrid, són cada vegada més contundents.

El llibre Carregades de raons, escrit a quatre mans, és d'un gènere de literatura que en aquests darrers anys ha proliferat molt, la literatura de presó. Molts dels nostres presoners polítics han escrit les seves vivències, del judici, de la presó i de la situació política a Catalunya (Forn, Romeva ...).

Recordo la semblança d'aquests llibres amb Ell, a la presó, (Cal·lígraf, Figueres, 2019), publicat per Josep Puig PujadasEll, a la presó el 1938, pres també ell, pels Fets d'Octubre de 1934. Fa poc més d'un any que en vaig fer un article al Setmanari de l'Alt Empordà: I sé que la Dolors en va fer una presentació a Torroella de Montgrí, juntament amb en Joan Armangué, que n'ha procurat aquesta nova edició.

Fa un any escrivia: «Hi ha un paral·lelisme entre els fets que explica aquest llibre, l'experiència del polític figuerenc Josep Puig Pujadas, ... amb els fets actuals, amb presos polítics tant ara com llavors, i també per haver acomplert correctament amb la tasca que el poble els va encomanar».

En Carregades de raons, escrit a quatre mans, la Dolors i la Montse se sinceren per parlar-nos de la seva experiència, dels seus sentiments, de tot allò que han viscut des d'octubre del 2017: les converses a Brussel·les, la presó preventiva, el judici (la farsa de judici!), la sentència i l'actual reclusió (encara que sigui amb un tercer grau, que perilla!) al centre penitenciari Puig de les Basses. Cadascuna des d'un costat del vidre ens ofereixen dues visions complementàries sense defugir ni la política ni les reflexions més personals. La fermesa d'unes dones compromeses i inspiradores.

Dues-centes vuitanta pàgines carregades de raons: i, per si no n'hi ha prou amb les seves reflexions, amb un breu pròleg de quatre pàgines de Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya. Escriu: «Agraeixo a la Dolors que, a través del seu llibre, m'hagi donat l'oportunitat de tornar a reflexionar sobre el que va significar per a mi entrar a la presó. M'ha servit per descobrir i reviure aquells dies del mes de març de 2018, que vaig viure molt diferent d'ella, perquè per a mi era la primera vegada. La seva experiència em va reconfortar, em va donar escalf i suport, i això li deuré sempre. Alcalá Meco sense la Dolors hauria estat insuportable; mai no li ho podré agrair prou».

Paraules sinceres, que fan de pròleg d'un llibre ple de sinceritats, de reflexions, de veritats com un puny, totes elles «carregades de raons». Ara que fa tres anys dels fets d'octubre, val la pena de llegir-lo. Acabo com acaba el llibre, amb les sàvies paraules de Virginia Woolf: «No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguin imposar-se a la llibertat de la meva ment». Perquè «els pensaments són lliures!».