La salut de la política municipal depèn del grau de debat, reflexió i propostes que es generen, no només de la mà de qui governa sinó també per part dels partits de l’oposició. Aquests últims tenen una feina importantíssima per representar les inquietuds de la ciutadania i defensar-les davant del consistori de torn. Malauradament, a Roses, l’oposició ja fa temps que ni hi és ni se l’espera. Per un bon funcionament de les institucions, la fiscalització i el seguiment de l’acció de govern permanent és imprescindible.

L’únic espai on tenim l’oportunitat de poder intuir alguna de la feina que fan aquests partits és gràcies als diferents plens ordinaris que se celebren mensualment. Allà podem veure com les intervencions que es fan són pràcticament anecdòtiques, amb preguntes sense transcendència, si és que hi ha preguntes, i amb total absència de mocions que generin debat sobre temes de gran importància per al municipi. De fet, moltes de les intervencions són molt passades de volta i amb unes formes qüestionables amb picabaralles innecessàries.

Vist així pot fer la sensació que no hi ha actualment cap tema d’interès a Roses que mereixi ser tractat. Res més lluny de la realitat. Tenim sobre de la taula multitud de temes. Per exemple, la inexistència de projecte social per edificis com la SUF o Ca l’Anita, que vist el panorama quedaran pràcticament ociosos, o la poca oferta d’alternatives per als joves. Tots aquests temes i d’altres mereixen un seguiment exhaustiu i reclamen una oposició present i amb vocació de servei. Per aquest motiu, la política local no s’ha de traduir a un exercici superflu on es facin mítings cada quatre anys i desaparèixer quan es perd, sinó ans al contrari, l’activitat ha de ser igual o més present.

Envejo quan veig plens municipals d’altres poblacions de Catalunya on el govern és sotmès freqüentment a una oposició constructiva, respectuosa i constant.

És d’aquesta manera com es construeix col·lectivament i s’ajuda a créixer, oferint noves perspectives trepitjant carrer i prenent el pols a la vila. Esperem que es posin les piles aviat, i no hàgim d’esperar que s’acostin les eleccions.