En el món en el qual vivim, i des de temps immemorials, la veritat i la mentida han compartit espai entre els humans. De veritats històriques en tenim poques, excepte les expressades per persones considerades santes o sàvies. En canvi tenim moltes mentides, sorgides de boques envejoses que han provocat guerres i condemnes diverses. Sabem que al llarg de la història hi ha moltes victòries que corresponen a persones que s'han valgut de la mentida per aconseguir llocs importants al país, a l'empresa o allà on fos. Abans la mentida s'escampava de boca en boca fins a arribar on interessava per produir l'efecte volgut, però sovint es fa difícil descobrir-les, malgrat que s'intueixin, perquè qui acaba escrivint la història són precisament els que arriben a dalt, sigui com sigui, i escriuen els fets directament o a través d'escrivents al seu servei. Deia Napoleó que la història és una sèrie correlativa de mentides pactades...

Avui dia, però, aquest de boca en boca el trobem a Twitter, a Facebook, a Telegram, al WhatsApp, a l'Instagram... una colla d'espais on es pot deixar anar la mala baba, la intencionalitat morbosa o, per què no?, la mentida pietosa, o la imaginació inspirada.

Vull creure que aquesta última versió és la que, llegida al Facebook, em va portar a traslladar una història -que ha resultat ser falsa- en l'article que portava el títol «De lleis i de balances», publicat el 6 d'octubre. Deia, en aquell article, que havia llegit que al metro d'Estocolm hi havia un accés lliure per a les persones que tinguessin problemes per a pagar, i que no obstant la possibilitat de «colar-se», ningú no el feia servir, sinó que tothom passava el seu tiquet pel controlador corresponent.

Doncs bé, en el mateix Facebook he rebut un informe seu en el qual m'adverteixen que aquella notícia que vaig compartir era falsa. Que han trucat a l'empresa que gestiona el metro de la capital sueca per comprovar la veracitat de la història i que els han dit que no hi ha cap accés lliure i que per accedir-hi es requereix sempre la validació del bitllet.

En els moments en els quals vivim, on tantes fake news envaeixen totes les xarxes socials on tothom s'atreveix a dir el que li dona la gana, fins i tot a consciència de dir una mentida com una catedral, és d'agrair que hi hagi advertències com aquestes que obliguen a rectificar. A mi em va poder la il·lusió de creure en una societat més avançada i democràtica.