Parlant amb gent que en sap un niu en temes d’innovació, del món tecnològic i digital (un món que ja és aquí i que vindrà a marxes galopants) un dels punts que més consens genera és la defensa acèrrima de la intel·ligència col·lectiva. És a dir, posar en comú inquietuds, línies de treball, projectes que s’estan desenvolupant i entrellaçar-los per generar quelcom positiu.
La creativitat és un procés complex, que requereix evidentment talent i també treball però, a la vegada, requereix compartir i beure d’altres fonts i punts de vista. Airejar la ment i obrir-la a altres realitats.
Aquest mètode el tenen molt clar als grans pols d’empreses tecnològiques del món però, cada vegada més, es trasllada en altres àmbits més corrents. Una mostra d’això (oblidem-nos un moment de la pandèmia) és la tendència de les grans empreses d’abandonar el format d’oficina en espais individuals per passar a treballar amb espais oberts, amb taules grans compartides i on tothom, amb el seu ordinador portàtil, s’asseu cada dia en un lloc diferent, permetent la interacció amb persones diferents. El camí -que ja està marcat- és el de la xarxa, és el de compartir i connectar idees. En aquest context és obvi i fonamental la connexió a internet. La fibra ha d’arribar a tot el país.
Llegeixo amb preocupació com el 60% dels municipis de Lleida no disposen de connexió ràpida d’internet i també, des de la pròpia Diputació de Girona, s’assenyalava fa pocs dies que només la meitat dels polígons industrials de la província de Girona hi arriba la fibra òptica. En els pols econòmics industrials del nostre país esdevé una necessitat imperiosa tenir aquest equipament essencial per a ser competitius.
Tanmateix, és una bona notícia l’anunci fet des de la Generalitat i alguns ajuntaments empordanesos que la fibra arribarà al 65% dels municipis de la comarca, previsiblement, durant l’any que ve. El que sorprèn és que, amb aquest context de pandèmia, Figueres no exerceixi de capital també en el sector del foment econòmic i destini equipaments municipals a espais de coworking
La situació actual fa obrir oportunitats a ciutats mitjanes com Figueres i entorns agradables com l’Empordà. Ja ha caigut el mur que, per treballar a Barcelona, Madrid, Londres o Nova York no puguis viure a Figueres, l’Escala o Vila-sacra. Calen unes bones connexions de mobilitat -que les tenim- i també unes condicions fàcils per poder treballar amb xarxa.
Em sorprèn que Figueres no hagi dotat un equipament de coworking en alguna dependència municipal on acollir autònoms i emprenedors a un preu simbòlic per treballar-hi. No estic inventant res. No requereix una gran inversió i pot ser un pol d’atracció per a professionals de molts sectors que, visquin a Figueres o no, poden venir a treballar-hi.
El món va ràpid i les barreres s’han d’anar aixecant, donem una oportunitat a la modernitat i connectem-nos al món. La Figueres cosmopolita mereix una mirada moderna, oberta i millor. No serà d’un dia per l’altre, però podem posar-hi la primera pedra i, en el segle XXI, les pedres són velocitat i gigues.
