Oriol Mitjà ha obert un meló de conseqüències imprevisibles. Un dels metges de referència de la pandèmia a Catalunya ha carregat durament contra la gestió feta per la Generalitat i, en especial, per la seva consellera de Salut, Alba Vergès, de qui ha dit que «li falta humilitat per escoltar els experts, que són els que en saben».
Lluny queden aquells dies en què, per a molts, l'infectòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol s'erigia en una nova estrella en el firmament de l'independentisme català en temes sanitaris. I no només per la seva vàlua professional, sinó per demanar la dimissió de Fernando Simón, director del Centre d'Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat el 16 de març passat. Set mesos després de ser nomenat assessor de Quim Torra, Mitjà no s'ha estat d'explicar que el pla de desconfinament aplicat pel Govern responia més a motius ideològics que sanitaris. Que moltes de les seves aportacions havien estat desestimades per la conselleria d'Esquerra. Algunes d'elles, com el test d'antígens, perquè titllava la persona analitzada «de positiva o negativa». Embolica que fa fort.
Aquest desacord entre els professionals de la sanitat i les classes governants no és exclusiu de Catalunya. Fa mesos que som testimonis de com, diàriament i arreu, els interessos partidistes passen per damunt d'aquell pretès bé comú que la societat espera dels seus polítics. Més enllà de la complexitat de gestió de l'actual pandèmia i, sobretot, dels efectes que se'n derivaran, aquestes desavinences entre els experts en camps diversos i els dirigents han estat, són i, malauradament van pel camí de continuar sent, el pa nostre de cada dia. Això és, tu proposa el que vulguis, que jo faré allò que em doni la gana.
L'actual situació exigeix superar aquestes batalletes que res aporten. És temps de recursos, planificació i decisions que segurament no agradin a tothom. No només ens hi estem jugant la vida, sinó la manera en què la viurem l'endemà de la Covid-19.
