Tot i que aquest any ens hem quedat sense les atraccions de les Fires i Festes de Figueres, em sento marejat, ben bé com acabat de baixar d'una muntanya russa amb el puja i baixa del cotó de sucre dins l'estòmac. Hem passat del realisme màgic processista, en el que tot és possible perquè tot havia de ser fàcil i ho teníem a tocar, a sentir el so de les set trompetes de l'apocalipsis pandèmic a cada cantonada. I tot amanit amb eleccions rere eleccions, que el que aconsegueixen és que la ciutadania s'allunyi cada vegada més de la política, i potser no és res casual.
Després de la tardor del 2017, quan ens en vam adonar que des de baix potser si que es pot fer quelcom, que potser si que podem canviar les coses, la crisi actual ha tornat a desvincular la ciutadania de les decisions polítiques, tot i que al mateix temps és qui ha d'entomar-ne les dures conseqüències.
Cal exigir que des de la política es vetlli pel benestar de la ciutadania, que es posin els mitjans que calguin per garantir una vida digna, i tenim el dret a fer d'espectadors, de demanar explicacions i responsabilitats als representants elegits amb els nostres vots. Però perquè la política respongui a les nostres necessitats reals, cal que tots hi participem, i que aquesta política, sovint llunyana i errònia, sigui propera i útil.
Per mi, aquesta nova normalitat és una gran anormalitat i penso que ha arribat el moment de canviar quelcom, de participar de veritat en les decisions que afecten la nostra vida. Des de petit a casa sentia la frase «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit». Tot i que la literalitat de la frase em va costar d'assimilar, i més d'un dia el llit va quedar sense fer, el sentit figurat potser si que va calar.
Amb el nom de Nodes, aquest cap de setmana s'ha celebrat a tot el territori català, un seguit de Debats d'Unitat Popular per treballar la proposta política de la CUP per les properes eleccions. La política real, aquella que ens ha de facilitar la vida, aquella que ens ha de permetre sortir dempeus de la crisi que està a punt d'engolir-nos, està aquí. Precisament aquella política que no practiquen aquells que repeteixen a cada segon del dia el mantra «els temes que interessen a la gent». Quan es pateix per si arribarem a final de mes o per si arribarà l'ERTO, quan ens angoixa un futur laboral negre, si després d'una vida de treball no tenim garantida una vellesa digna, ens cal una alternativa al la societat actual, una proposta política que evidenciï que hi ha una altra manera de viure.
Més de 400 militants i representants de diverses organitzacions territorials hem participat telemàticament dels 160 debats repartits pel Territori, tractant diferents eixos temàtics. A l'Alt Empordà s'han celebrat tres debats: Món Rural, Drets Nacionals i Model Turístic. Debatent la proposta sobre el model turístic, hem compartit opinions amb petits empresaris del sector, ecologistes, treballadores del sector serveis, del sector cultural, joves militants que lluiten contra la precarietat laboral del sector, etc. D'aquesta trobada n'hem sortit amb la voluntat de crear un grup de treball territorial per seguir treballant i amb ganes de repetir l'experiència a nivell comarcal i local, a pensar campanyes i a buscar noves interlocutores per enriquir encara més el debat. Política d'alta volada, d'aquella que engresca, aquella que ajuda a canviar les coses.
Queda molt per fer, però ja hem començat, i com deia el gran Manuel de Pedrolo, «més val fracassar per intentar massa que reeixir una insignificança».
