Al llarg dels temps, les epidèmies sanitàries i bèl·liques anaven seguides habitualment de dècades de refertilització dels territoris. Exemples propers a la nostra memòria són el baby boom als anys 1950, quan els exsoldats es varen recuperar dels estralls psicològics de la Segona Guerra Mundial, i també es va escurçar el decalatge entre la població femenina i la masculina.

Fantasiosa sembla ser la llegenda del primer dels quatre blackouts (apagades) de la ciutat de Nova York (novembre 1965), que segons el cens demogràfic de l'estiu de l'any següent va incrementar l'arribada de la cigonya. Res de ficció el fet que els registres civils de Catalunya no donaren l'abast per inscriure el desembre de 1974 els plançons nascuts com a resultat de la golejada mítica del 17 de febrer del Barça de Cruyff al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid.

Alguns psicoanalistes afirmen que els cicles d'immobilització domèstica, que impedeixen la realització de les feines rutinàries, augmenten la libido, però els resultats no tenen per què traduir-se en fecundacions tenint en compte la generalització dels mètodes anticonceptius moderns.

És poc probable que la pandèmia de la primavera del 2020 tingui una alta collita de fruits en forma de nadons plorosos aquest Nadal, si més no als països occidentals. Em venen al cap altres motius: nombroses parelles han hagut de viure aïllades, les parelles confinades amb fills han hagut de tenir una cura permanent 24 x 7 de la quitxalla, la qual cosa els ha deixat poques estones per a la intimitat vis a vis; parelles amb el desig de portar nous rebrolls al món, és probable que s'hagin inhibit considerant l'esdevenidor ple d'incerteses que ens espera al conjunt de la societat.

Ara es parla molt d'amor virtual, però de quin succedani parlem exactament? El teletreball és factible, però la solidesa del romanticisme s'esberla i la química de l'amor s'esvaeix més aviat quan es vol mantenir per Skype, com ho veiem a la pel·lícula 10.000 KM. L'amor epistolar d'èpoques pretèrites sí que era durador.

Qui s'imagina avui dia un Ulisses retornant a la seva llar, amb la seva Penèlope sense màcula d'infidelitat, després de 36 mesos de servei militar?

També es parla de sexe virtual, el que ha existit gairebé sempre (voyeurisme, cinema X?), i el que proporcionen els missatges sexting i les relacions internautes, però aquests jocs només fertilitzen la imaginació. L'amor, o l'instint, que dugui al sexe no admet cap distància afectiva o física que no sigui la dèrmica, fora que vulguem desenvolupar a escala massiva la tecnologia embrionària Aldous Huxley ( Un món feliç, 1932), és a dir, els bottled babies, l'ectogènesi, la gestació en dues fases: provetes, úters artificials. Esgarrifant!

Potser trobarem aviat una vacuna eficaç per al virus homicida. Per a rejovenir la demografia només ens cal una recepta amb una nova vitamina afrodisíaca més estimulant: la ferma i gairebé omnímoda protecció social per part de l'estat dels nounats en matèria de sanitat, educació, manutenció, lleure i cultura fins que estrenin l'edat laboral adulta. Si ens resignem a veure que els geriàtrics multipliquen per dos o per tres el nombre de places dels jardins d'infants, el tast del nostre futur no podrà ser més agredolç, per no dir que d'efectes deshumanitzadors.