Malgrat que les treballadores sexuals reivindiquen la seva activitat com una qüestió laboral, pensem que hem de valorar la perspectiva que defineix a les dones que treballen dins del comerç sexual com a víctimes. A més, la invisibilitat que envolta el tema de la tracta de dones, afavoreix als traficants i afebleix les víctimes. La tracta d'éssers humans és el tercer negoci il·legal més rentable a nivell mundial, juntament amb el tràfic d'armes i de drogues.

Els municipis i l'epígraf 68 de l'IAE

Ara que la pandèmia que ens ha fet capgirar el món, on tot està en joc, on es demana dia si i dia també que ens conscienciem de la importància de la prevenció, hi ha col·lectius que no els veiem que estan invisibilitats, no els mirem per si de cas caldria destapar en què no volem veure.

El marge d'una carretera, a ple sol del dia, no és un lloc de feina per una dona que necessita ingressos per a poder subsistir, és l'anomenada prostitució de carretera, on pels homes, pels consumidors/explotadors/clients, el sexe és una «necessitat vital». Un sexe que arran de la pandèmia sembla que l'exigència i demanda no respon precisament a guardar mesures de seguretat, tal com ens demanen les autoritats sanitàries.

Això que hem normalitzat com a un fet i que només les criatures que viuen en aquests territoris on l'exercici de la prostitució a la carretera és una opció de vida més, són aquestes les que es pregunten: "Mama/Papa... Què hi fan aquestes dones mig despullades a la carretera?"

És clar que els grans prostíbuls existents a l'entrada nord del principat, o en altres indrets propers a carreteres, és un negoci que no beneficia precisament a les dones, elles en són les treballadores, el reclam i els beneficis són per a tercers, uns negocis que pagant els seus impostos entre ells els IAE als ajuntaments.

I els Ajuntaments que en fan d'aquesta recaptació?: Es destina en benefici de les dones i els seus fills?; es destina a combatre la violència de gènere?; es destina potenciar els programes d'igualtat efectiva home i dona?; Quins programes socials existeixen en cada municipi i/o comarca per tal de donar resposta a les necessitats de les dones que exerceixen la prostitució?; Pensem sobretot en el col·lectiu de dones migrades, sense papers, que no poden accedir als recursos més bàsics , ens hem de preguntar disposen d'empadronament? poden accedir a prestacions socials, i de salut?; No ens trobem davant d'un exemple de maltractament institucional cap a les dones?

Podríem dir que hi ha un mecenatge encobert i oficialitzat a través d'un impost públic (IAE) oficialitzat per l'administració pública amb una finalitat d'augmentar els pressupostos dels municipis on hi ha prostíbuls, però que no garanteixen que es faci cap activitat, projecte o iniciativa adreçada a oferir assistència a les dones que pateixen qualsevol violència masclista.

L'IAE és un impost directe de l'estat espanyol que grava l'activitat econòmica sobre empreses, professionals o artistes. Afecta a persones físiques (autònoms) i a les persones jurídiques (societats). Es tracta d'un impost directe que grava l'obtenció o tinença de riquesa per part de l'autònom o de la persona empresària. Trobarem diferents epígrafs en l'IAE en funció de quina sigui l'activitat empresarial (ramaderes, mineres, industrials, comercials i de serveis) Aquestes persones físiques o empresàries passen a formar part d'un Cens d'Empresaris/es, professionals i Retenidors/es de l'Agència Tributària. L'agrupació de l'epígraf 683 correspon a la categoria Servicio de hospedaje en hoteles y moteles (consulteu Real decreto legislativo 1175/1990 de 28 de septiembre. BOE, 29 de septiembre de 1990. Actualitzat el 04/07/2018). En alguns epígrafs cal triar entre una quota municipal, provincial o nacional en funció de l'àmbit de treball. Per aquesta raó els ajuntaments via Agència Tributària de l'Estat Espanyol fan els ingressos dels imports.

A Catalunya existeixen 94 "locales que cuentan con una licencia municipal de establecimiento público com reservado anexo" que conceden los ayuntamientos. Tales licencias hace años que se otorgaron en un intento infructuoso de regularitzar la ubicación de los burdeles... El cierre de prostíbulos no mengua la oferta de sexo en Catalunya" El Periódico. Guillem Sánchez. 29/08/2020. Aquests locals son, evidentment, la punta de l'iceberg d'aquest gran negoci.

Ens cal tenir uns ajuntaments valents i capaços de fer Alquímia Social.

I arriba la Covid i augmenta la indefensió

La invisibilitat i la normalitat de la prostitució a les carreteres i també en els prostíbuls i/o en pisos ha estat una activitat que no ha cessat durant aquests mesos de la pandèmia. El govern espanyol va decretar l'Estat d'Alarma i amb ell el confinament. En el mes de juny amb l'aixecament les noies tornen a la carretera i als prostíbuls. En el segon decret del tancament dels espais d'oci nocturn no es contemplen els prostíbuls. Finalment una correcció s'adonen de la incoherència.

Aquesta mesura provoca que les xarxes socials vagin plenes de comentaris masclistes, amb afirmacions tan cruels com si el tancament de prostíbuls serà la causa de més violacions i més violència de gènere. Aquestes actituds socials fan més difícil que els poders públics afrontin el tema tal com si han fet altres països. Prendre decisions arriscades forma part de la política, i si també la prostitució ha de formar part del debat social i polític en tant que: s´ha d'escoltar el col·lectiu , s'ha d'analitzar els pros i contres amb altres experiències, s'ha de poder facilitar tots els recursos socials, laborals, formatius, etc. per no fer d'aquesta feina l'única sortida per poder tirar endavant la família.

Aquests dies diferents articles en parlen sobre la realitat de la Prostitució en el nostre país i que a raó de la Covid com ha evidenciat diferents dades que desconeixíem o no volíem ser conscients d'aquestes.

"Montero pide a las autonomies el cierre de los prostíbulos para atajar el covid". El Periódico. 21/08/2020. "Que no demos tregua a la explotación sexual, que no demos tregua a esa indústria proxeneta que siempre permanece en la impunidad y en la absoluta opacidad. Se habla mucho de los derechos de las mujeres en contexto de prostitución, però no de las cifras de negocio..."

Un altre article de referència d'aquests dies :"Las prostitutas piden ayuda para evitar los contagios" El Periódico. Elisenda Colell. 28/08/2020 En aquest surten informacions molt interessants com les aportacions de la Laura Labiano, portaveu de l'Associació Genera. ..."El problema que tuvimos en las comarcas de Girona era que muchas de las mujeres vivían en estos locales que tuvieron que cerrar: ni estaban empadronades, ni las conocían los servicios sociales ni tenian acceso a la tarjeta sanitària ...

I ara què? Cap a on?

Combatre la pandèmia de la Covid-19 deixant aquests col·lectius sense protecció, és un perjudici per a les mateixes dones i també pels «consumidors/explotadors» a les persones que fan ús i per les famílies i l'entorn . És hora que les persones amb responsabilitats polítiques en siguin molt conscients del que això comporta: tanquem escoles, teatres, bars, camps de futbol, la prevenció i aturar la pandèmia és un deure compartit, però si deixem escletxes obertes el virus camparà al seu aire .

Ara és el moment d'estar juntes i treballar de manera coordinada, totes les administracions implicades i les pròpies dones prostitutes, que treballin conjuntament, que elaborin un pla per a combatre les pandèmies de l'explotació sexual i la de la Covid-19 d'aquest col·lectiu, que s'analitzi a tots els territoris la situació en què es troben les dones que exerceixen la prostitució: Què en diuen els responsables dels programes de migracions?; Què en diuen els responsables de potenciar els programes d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones?; Que en diuen els ajuntaments i consells comarcals i el sindicat de treballadors del sexe, que ens diuen els veïns i veïnes dels pobles i ciutats i barris; Com Catalunya i la futura República vol encarar el tema de la prostitució en totes les seves cares?

Sabem que hi ha postures diferents i això li cal un debat a fons, amb rigor, amb participació, amb futur. Dimensionem el problema, de quantes dones estem parlant; quants grups criminals estan organitzats, parlem del col·lectiu dones, homes i trans.

Hi ha diferents corrents de pensament enfront de la prostitució. Aquest debat complex en tant que hi ha diversitat en els seu abordatge, però sí que podem dir amb el cap ben alt que no donar cobertura social en la crisi sanitària i econòmica que estem vivint, deixar el col·lectiu de dones migrades , sense papers, o dones que ens dediquen a la prostitució, sense possibilitats de poder accedir a cap prestació social i es veuen en la necessitat d'exercir la prostitució per sobreviure, és una responsabilitat social de gran magnitud.

Perquè ara toca fer la Torna. Toca retornar amb recursos econòmics i altres mesures per part de les administracions que recapten l'IAE.