Atenent la petició d'una sèrie de persones i entitats ciutadanes, l'Ajuntament de Figueres ha atorgat a la Parròquia de Sant Pere la Medalla d'Or de la Ciutat, en la celebració del seu mil·lenari, «com a reconeixement -diu- als excepcionals serveis que ha prestat a la ciutat en els àmbits social, cultural, educatiu, sanitari i religiós».
L'efemèride ens ha tocat a nosaltres en vida, però el nostre agraïment s'estén a totes les generacions de figuerencs que, abans nostre, han format part de la parròquia i l'han estimada i treballada des de qualsevol dels àmbits als quals fa referència el mateix Consistori en el text que justifica la concessió del guardó.
No podem oblidar, tanmateix, que el cristianisme va començar a les nostres terres molt abans de la data documentada. Va entrar anònimament a les nostres comarques com esqueia a una religió declarada fora de la llei. La llegenda diu que sant Pau, camí de Tarragona. En aquesta via s'hi troba la capella de Sant Pau de la Calçada, on se celebra l'aplec anual a finals de gener, per la Conversió de Sant Pau. La primera comunitat cristiana a Girona la trobem al segle III amb el màrtir sant Fèlix; i restes arqueològiques del segle IV suposen comunitats cristianes existents, almenys a Girona, a Roses i a Empúries, que ja eren bisbats.
Quants milers de persones deuen haver trepitjat l'església de Sant Pere, pels motius que sigui, durant tants segles fins avui? Quantes famílies hi han viscut fets cabdals dels seus membres? Quanta gent hi ha entrat per pregar o per visitar el temple?
I de portes enfora, quanta aportació social, cultural i cívica des de la parròquia, al llarg dels segles, ensenyant a llegir i a escriure, a resar, a cantar, a fer teatre, a celebrar les festes, ajudant els pobres, visitant els malalts, impulsant la creació de l'hospital, acompanyant els joves, creant els Casals i esplais, fomentant el voluntariat, conservant l'edifici més antic del nucli urbà...
Els arxius conserven dades antigues, fins a un cert temps, però la vitalitat d'una parròquia amb tants anys és incalculable. Una parròquia no pot triar la seva gent. És de tothom qui vulgui formar-ne part. I la seva gran riquesa són els voluntaris que en formen part de manera activa i compromesa. Són la nineta dels ulls d'una comunitat parroquial; són tant o més importants que les columnes que aguanten la volta de l'església. És d'ells la Medalla d'Or; per ells, que no busquen cap més gratificació que la de ser conseqüents amb la seva vocació de servei. La Medalla és per als grups, comunitats religioses, associacions, equips de Càritas, catequistes, ajudants de la litúrgia, organistes, confraries, corals, monitors d'esplais, del cau, i equips de preveres que han passat per la parròquia durant la seva existència i s'hi han deixat la pell, alguns literalment, com els que varen ser assassinats al temps de la guerra.
I tal com ens vàrem proposar a l'inici des de la comissió organitzadora, s'ha procurat que fos una celebració transversal de tota la ciutat, independentment del grau de pertinença a la comunitat parroquial. Ha estat una ocasió per conèixer més i millor les arrels comunes i el nostre patrimoni, símbol de la ciutat. Només per l'èxit que han tingut les visites guiades, que han fet descobrir a molts ciutadans el seu patrimoni, ja hauria valgut la pena fer aquesta commemoració.
Donem mil gràcies, doncs, a tots els membres de la comissió, a l'Ajuntament, a les associacions i institucions religioses i culturals, i a tots els voluntaris que col·laboren generosament en les diferents activitats.
Seguim, i que sigui per molts anys.
