13 de octubre de 2020
13.10.2020
L'Empordà

Donar, compartir, distribuir, crear...

«Pensant que sempre tindrem més del que necessitem hem oblidat la nostra responsabilitat envers el demà»

12.10.2020 | 21:21
Donar, compartir, distribuir, crear...

Jamie Sams, l'escriptora descendent dels Cherokees, ha escrit nombroses obres recollint les seves ensenyances i tradicions, i el 1994 escrivia en el llibre La Medicina de la Terra: «Hi ha un equilibri en el món natural que podem sentir però que no sempre podem veure. Si el búfal desapareix i el cérvol i els ocells canvien els plans de migració, com podrem sobreviure? Pensant que sempre tindrem més del que necessitem hem oblidat la nostra responsabilitat envers el demà, i si prenem sense donar res a canvi, robem al demà l'energia que necessita per a renovar-se».

Només amb aquest fragment n'hi hauria per escriure tota una tesi sobre com hem arribat fins aquí. Com hem robat –sí, robat– a la natura més del que necessitem sense valorar-ho i fins i tot rebutjant-ho i llençant-ho. Hem agafat sense retornar res a canvi. Potser ens hem cregut que la natura, que la Terra, es regenera sense problemes. Que ja cada hivern reposa, i retorna exuberant a la següent primavera. I que el sol surt cada matí sense que hàgim de fer res perquè així sigui, igual que es pon puntualment cada vespre...

Però l'univers és un entramat d'energies en moviment continu, i nosaltres som una espurna enmig de la gran xarxa elèctrica que alimenta el cosmos, que és com una gran màquina amb un engranatge complex, meticulós i exacte... Però tot engranatge, si no se'n fa un manteniment curós, pot patir un curtcircuit o la distorsió d'un gra de sorra, d'un gra de sal, d'un «gra de virus»...

I un –o tres– dels greus problemes de la humanitat és que ha rebut i no ha donat, ha acceptat i no ha compartit, ha acumulat i no ha distribuït, amb una obsessió malaltissa de tenir més del necessari, d'acumular diners, possessions, càrrecs i idees sense fer-ne partícip la societat en la qual es viu, pensant que tot el que es guardi per a un mateix dona seguretat, valor, importància, categoria... I tot d'una, un «gra» qualsevol, es fica a l'engranatge i ho engega tot a rodar. O es produeix un curtcircuit que crema els fils... perquè no hi ha hagut equilibri i s'ha produït una sobrecàrrega en algun punt, mentre que a l'altre, la màquina funcionava a dures penes sense energia suficient.

I no obstant això, tota persona humana pot –i ha– de participar en aquesta gran xarxa energètica tot donant, compartint, distribuint i creant espais de vida bella i harmoniosa per al gaudi de tothom, sigui en el camp que sigui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook